Sempre he considerat que el voluntariat t’ajuda més a tu que a les persones per a les quals suposadament ofereixes les teves hores sense remuneració econòmica

Quan vaig arribar a Boston, una de les primeres coses que vaig fer va ser voluntariat. Mentre buscava una feina que va tardar a arribar, passava algunes hores fent de voluntària a Perkins School for the Blind, una escola per a nens invidents. Ajudava les professores dels nens cecs d’entre sis mesos i dos anys. Sempre he considerat que el voluntariat t’ajuda més a tu que a les persones per a les quals suposadament ofereixes les teves hores sense remuneració econòmica. Vaig passar aquella temporada a Perkins aprenent anglès, observant la resiliència dels pares i mares de nens que havien nascut amb una discapacitat física important, i admirant aquells nens que aprenien a veure sense els ulls, tocant, olorant, escoltant i sobretot gaudint d’un entorn que, tot i ser el mateix que el meu, experimentaven d’una manera totalment diferent. Gràcies a aquell voluntariat, vaig aprendre moltes de les cançons de bressol típiques americanes, i moltes expressions divertides. Després d’aquella experiència immersa en el món infantil, vaig treballar d’intèrpret al Boston Children’s Hospital, un dels hospitals per a nens més reconeguts a escala mundial. Allí vaig poder ajudar famílies que no parlaven anglès, a traduir-los el que els explicaven els metges sobre el seu fill malalt. A vegades, les famílies i jo mateixa ens havíem d’esperar a la sala d’espera força estona. I era llavors quan les mares m’explicaven les seves experiències, o detalls dels seus fills. A vegades, però, el silenci era esmorteïdor, i jo intentava pal·liar-lo amb un xic d’humor. “Peekaboo!”, li feia al nen, tot tapant-me els ulls amb les meves mans, i destapant-me els ulls mentre deia aquella paraula. I els nens reien mentre em miraven divertits. I les mares em somreien amb aquella cara voluntariosa i de somriure cansat. I jo somreia i intentava no plorar. “Peekaboo!”, feia altra vegada. I el somriure infantil m’escalfava l’ànima i em deia que treballar pels nens era un regal que m’oferia la vida.

Sempre he considerat que el voluntariat t’ajuda més a tu que a les persones per a les quals suposadament ofereixes les teves hores sense remuneració econòmica

‘Peekaboo’