Pel pedregar
No hi ha goig de gran durada. I goig és el que vam sentir molts en saber que el Departament d’Ensenyament preveu unes pràctiques al costat d’un professor en actiu per als aspirants a mestres i professors.
El projecte és interessant, i necessari. La decepció ve quan es diu que no anul·la el màster obligatori per poder exercir, ni ve acompanyat d’un altre pas absolutament urgent: canviar del tot l’orientació i la naturalesa d’aquest màster. (I ja no parlem del sistema d’oposicions.)
Com passava amb l’antic CAP, els continguts del màster estan enfocats sobretot a aprendre a servir les disposicions administratives del Departament i també a adquirir uns coneixements teòrics que són molt lluny del dia a dia. Quan professors en actiu el cursen s’exasperen per la seva inutilitat i el poc contacte amb la realitat de les aules.
Però no és només això. És sobradament coneguda la càrrega burocràtica que en aquest país tenen molts professionals (de l’educació, de la sanitat, de la cultura, d’equips d’investigació…). Aquesta anomalia, que les estructures polítiques i administratives imposen i accepten com a normal i necessària, ha passat a dominar les activitats dels professionals i entorpeix el seu treball, cosa que també afecta tota la població.