Potser la pressió social als ‘culpables’ del tancament de les aules farà baixar les irresponsabilitats

I ja ens teniu a casa pendents de la PCR de la filla. Havia de passar. El que no esperàvem és que fos tan aviat. Segur que és només la típica febrada de nadó. Segur que això és el que diuen tots els malalts de coronavirus el dia que els endinyen el bastonet pel nas. La precocitat de la meva família ens ha permès fer algunes constatacions, encara molt primerenques, sobre el curs que ve. Una. Costa molt aïllar-te si et trobes bé. El més probable és que, efectivament, sigui una falsa alarma però has d’actuar com si no ho fos fins a tenir el negatiu, tot i que la nena ja estigui recuperada i ningú tingui símptomes. El CAP activa el protocol: amb febre, toca PCR. Et diran “24-48 hores pel resultat”, però aquí encara esperem. És increïble el volum de feina que està assumint l’atenció primària. Ara ja no us aplaudim, però gràcies de veritat. Dues. Aprenem-ne, de l’escola. Dilluns al matí érem al nou col·legi del fill seguint fil per randa els protocols Covid que han dut de corcoll els docents, i que a pares i fills ens torturen: professores de parvulari amb mascareta, entrades esglaonades, nens amb mascareta pel pati… I va i a la tarda se’ns acudeix anar al parc. Pilons de canalla per tot arreu, i el meu també. Malament: això depèn de nosaltres, més val ficar-nos-ho al cap. Tres. No es pot fer tot bé. La teoria dista molt de la realitat. És impossible mantenir la bombolla, i menys amb la massificació d’una ciutat. Però si els nens fan extraescolars! Mentre no s’incrementin les prohibicions pel risc de contagi, advoco per fer quasi vida normal amb les precaucions de distància, desinfecció i mascareta. Si anem ja als extrems ens esgotarem abans d’hora. Autocrítica, sí; realisme, també. Quatre. Llibertat individual, però sentit col·lectiu. Hi ha qui qüestiona les directrius perquè algunes són de dubtosa utilitat. Molt bé; opinar és gratuït. Jo, per exemple, veig difícil no exposar en algun moment els avis quan enviïn els nens a casa, si no creen una baixa especial i hem de treballar normal. Però una cosa és assumir el propi risc potencial amb coneixement de causa i l’altra és exposar als altres i a col·lectius sencers, com tota una aula. Cinc. Això serà llarg. Ara hi ha molta gent alliçonant, però quan tinguem positius per totes bandes –i, com a contactes, haguem de fer quarantena sí o sí– veurem si la diligència i la solidaritat són tan ferris i de llarga durada. La meva aposta és que no, que ho farem a mitges i gràcies. Però, qui sap, potser la pressió social envers els culpables del tancament de les aules farà que baixin els casos d’irresponsabilitats. Els policies de balcó es reconvertiran en assetjadors de grups de WhattsApp de pares? Quin curs ens espera.

Potser la pressió social als ‘culpables’ del tancament de les aules farà baixar les irresponsabilitats

Pendents de la PCR