Pensem-ho bé
Primer de tot deixeu-me que us digui dues coses: en primer lloc, que estic molt contenta de tornar a escriure aquestes línies; en segon lloc, us demano disculpes per avançat, m’havia jurat que no parlaria de la Covid, intentant ser una alenada d’aire i desconnexió, i a la primera de canvi em traeixo a mi mateixa perquè avui us en parlaré.
Escric aquestes línies a l’espera que confirmin si paren l’esport federat durant dues setmanes per frenar aquesta segona onada. I la meva pregunta és: és important que els joves continuïn amb el seu esport encara que això generi un risc?
Sí que és important que continuïn actius, que entrenin, que facin esport. És evident que cal que es prenguin mesures i aquestes han de ser estrictes i dures perquè ens hi juguem molt, sobretot per les persones vulnerables i els professionals que ens trauran les castanyes del foc quan estiguem malalts i a qui exigim molt més del que tenen.
Però cal valorar bé on són aquests focus de contagi i no tirar pilotes fora. Tinc molt clar que el primer és poder garantir l’assistència a l’escola, sobretot veient que no genera focus de contagi importants, tot el contrari. Però abans de disparar a matar, mirem bé quines mesures prenem per poder mantenir els nostres infants i joves actius. Potser hem de limitar les competicions a la regió sanitària? Potser hem de prohibir que vagin acompanyats? Potser hem de fer entendre als pares que per no veure els partits dels seus fills, aquests no tindran cap trauma?
Si els traiem l’esport sí que tindran repercussions a curt i a llarg termini tant a nivell psicològic com de salut. No vull posar en dubte les decisions que es prenen des de dalt, vull entendre que ho estudien bé i que es pensa a consciència, només demano que es faci pensant en l’ara mateix, però també en el demà.