Coincideixo amb l’escriptora francesa Françoise Sagan quan diu que la felicitat consisteix a tenir salut, dormir sense por i despertar-se sense angoixa

Fa uns quants dies hem vist una notícia a tota la premsa nostrada, televisió, ràdios, xarxes socials, etc., en la qual una família nord-americana oferia una recompensa a qualsevol persona que els retornés un osset de peluix que la seva filla tenia des que va néixer i que se l’enduien a tot arreu, com un membre més de la família. Sembla ser que un lladre sense escrúpols els hi va prendre d’una estrebada quan passava amb moto pel carrer Diputació, de Barcelona. Aquest os de peluix, segons les informacions, té un plus de valor per a aquesta nena, tant que la família li importa poc que en la maleta que es va endur el lladre hi pogués haver altres estris de valor, com un ordinador o roba, i només ofereix una recompensa de 250 euros per a qui torni aquest os. No sé si han pensat que aquest os de peluix pot tornar en mal estat o que pot haver estat en llocs poc recomanables per ser rebut de nou per una nena, encara que se l’estimi molt. D’entrada, pot sorprendre aquest grau de nostàlgia o dolor per haver perdut un objecte inanimat com un os de peluix. Però es veu que això no és pas un cas aïllat. Al món hi ha moltes persones que professen aquest sentiment. A Londres, existeix un museu de relacions trencades –Museum of Broken Relationships– en el qual es guarden objectes que porten intrínsec el record d’exparelles: es donen aquests objectes al museu perquè els recorden l’amor que van sentir per algú i que ara ja no estimen o no són correspostos. Així ho recollia en un article Lluís Gavaldà, l’agost de l’any 2011, en aquell diari català que té nom de complement circumstancial de temps, immediat. O, per posar un altre exemple, el que existeix a Zagreb, segons explicava Alex Marshall, ara fa un any i una setmana al New York Times: després que dues persones croates van trencar la seva relació amorosa, en comptes de tirar-se els plats pel cap, com que cap de les dues no es volia desprendre d’un conill de joguina, van decidir crear i dirigir conjuntament el Museu de les relacions trencades a la capital de Croàcia perquè fos “un arxiu global de romanços fallits” per ajudar parelles a sortir del seu desamor. Els dos museus han arribat a ser tot un èxit, sobretot turístic! Hi ha qui també utilitza un ninot de peluix o algun altre objecte inanimat com a ajuda per fer venir la son. El doctor Eduard Estivill, però, ho desaconsella i en canvi sí que veu bé escoltar cançons o explicar contes. Tot i així, no acabo de veure com es pot passar d’explicar un conte amb tota la tendresa del món o escoltar amb el nen o nena cançonetes per fer venir la son i, aplicant el seu propi mètode –també conegut com a mètode Ferber–, deixar que, si es desperta al cap d’una estona, s’esgargamelli plorant sense anar-lo a atendre fins que toqui! Potser és perquè soc més del mètode tradicional i més proper al que pensa el pediatre Carlos González, que defensa que els nens sans dormen com dormen fins que aprenen a dormir de forma natural i que sempre cal atendre’ls quan ploren. Per molt que provin d’explicar aquesta praxis, no puc entendre com es pot defensar ser insensible al plor d’una persona o d’un infant i no fer res al respecte. L’ésser humà, per sort, no és una màquina robot. Quan algú necessita ajuda o estimació, el més normal hauria de ser que se li doni i no voler que aprengui a passar el mal tràngol tot sol. Però bé, a la vinya del Senyor hi ha de tot i opinions per a tots els gustos. I ja se sap que per a gustos, colors... o cançons de bressol... o contes. Només faltaria. I com es diu que va dir Françoise Sagan, l’escriptora francesa coneguda sobretot pel seu llibre titulat Bonjour tristesse: la felicitat consisteix a tenir salut, dormir sense por i despertar-se sense angoixa. Amb ella, veieu, sí que hi estic totalment d’acord!

Coincideixo amb l’escriptora francesa Françoise Sagan quan diu que la felicitat consisteix a tenir salut, dormir sense por i despertar-se sense angoixa

Per dormir, no val a badar