Quan campionem, que diria en Sotil, per mi, serà la vint-i-unena lliga que hauré celebrat des d’aquella llunyana de 1974 amb l’aparició miraculosa de Johan Cruyff

Quan arriba el bon temps, sembla que proliferen celebracions que conviden a fer àpats que s’allarguen a la tarda vespre, aprofitant la bonança... si les tempestes no ho espatllen, com ens tenen acostumats últimament. I en aquestes trobades, celebracions o banquets no hi sol faltar una copa de vi escumós elaborat seguint el mètode xampanyès, el mètode de la regió francesa de la Champagne. Quan jo era petit, d’aquest vi escumós se’n deia xampany. Però sembla ser que els francesos, que són molt seus, quan l’Estat espanyol va entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea, van vetar l’ús del mot xampany als fabricants d’aquest tipus de beguda, potser perquè sabien de la qualitat de les bodegues, sobretot, catalanes. Ja sabem com les gasten els gavatxos i si no que ho preguntin als pagesos quan també boicotejaven amb el tema de la llet, per exemple, no deixant passar cap camió i abocant tots els litres a la carretera si és que algun gosava traspassar la frontera! Doncs bé, a partir d’aquí vam haver de fer un canvi de xip i autoprogramar-nos tots, productors, venedors, restauradors i consumidors, i començar-ne a dir cava, brindar amb cava les celebracions més o menys importants. Però amb la denominació d’origen cava tampoc no van acabar les polèmiques. Resulta que hi ha qui no vol aquesta denominació, aquí a Catalunya, perquè, diuen, va ser inventada per englobar diversos vins escumosos de tot l’Estat espanyol, la qual cosa no preservaria l’origen català del cava. A l’altra banda del ring, els partidaris de mantenir la denominació d’origen cava hi veuen totes les virtuts. A la nostra televisió pública –que alguns no se la senten seva només perquè n’han perdut el control i ara fomenten una desconnexió d’una altra televisió fent veure que és una segona cadena pública catalana– també ha tractat la polèmica i no fa gaire se’n va emetre un reportatge al respecte. I ara.... ara, m’ha vingut al cap aquell acudit d’algú que deia “mira que m’ha costat, eh?, però quan he après a dir-ne flim ara resulta que se n’ha de dir pennícula”. I és que, si no n’hi havia prou, arran que una marca molt important d’aquest vi escumós –per mantenir la denominació genèrica– ha renunciat que el seu producte es denomini cava, ha sortit una altra paraula: corpinnat. Amb aquest nom s’hi agrupen vins escumosos catalans d’un grup de cellers, a hores d’ara més de 20, del Penedès “compromesos amb l’origen, la viticultura i les llargues criances”. Tot això ve a tomb perquè fa dies que va guanyant protagonisme a la nevera de casa una ampolla de vi escumós, altrament dit xampany, altrament dit cava i que podria molt ben dir-se corpinnat, en espera que el Barça faci efectiu un títol de lliga, un més, que fa dies que donem per fet però que se’ns resisteix per les tossudes matemàtiques, la nansa de ferro roent a la qual s’agafen aquells que no tiren mai la tovallola. De fet, aquest article havia d’anar d’això, del títol de campió de lliga culer, però els inquilins de Cornellà-El Prat no van estar prou encertats diumenge passat i a correcuita aquest article ha hagut de fer la vertical i deixar per al final, com una esperança de futur, el que havia de ser un inici arran d’una certesa. Quan això passi, quan campionem que diria en Sotil, per mi, serà la vint-i-unena lliga que hauré celebrat des d’aquella llunyana de 1974 amb l’aparició miraculosa de Johan Cruyff, immortalitzada pels de La Trinca com una de les bandes sonores de la meva vida. Quan matemàticament sigui un fet, davant de l’etern rival o davant d’un altre club més normal, que n’hi ha a la vinya del Senyor, tornaré a obrir la nevera i obriré l’ampolla de vi escumós sense pensar si és de xampany, de cava o de corpinnac i brindaré amb els meus a casa meva. Per segon any consecutiu, els petits davids hauran guanyat al conjunt de goliats del club estat de la pell de brau. I ho celebraré com sempre, com mai, perquè una lliga és una lliga, què carai!

Quan campionem, que diria en Sotil, per mi, serà la vint-i-unena lliga que hauré celebrat des d’aquella llunyana de 1974 amb l’aparició miraculosa de Johan Cruyff

Per poc, ni al sac ni lligat