Per què els gats tenen set vides?
T’imagines poder viure més d’una vida? Poder assajar la vida abans de viure la vida veritable? Descobrir de què va realment l’existència abans d’haver de viure-la de debò? Una enquesta feta a persones que vivien en residències de la tercera edat va revelar que el seu remordiment més gran era no haver viscut la vida que haurien volgut viure: no haver estat més valents a l’hora de prendre decisions que havien marcat el seu destí, haver callat massa per por “del que dirien” individus que amb el pas del temps havien quedat en l’oblit, haver permès que d’altres persones decidissin per ells; haver deixat que la vida passés sense viure-la.
I si un dia et despertessis i la vida s’hagués convertit en un videojoc, en què el game over no fos el final de la partida, sinó tan sols una ensopegada momentània? Diuen que els gats tenen aquest superpoder: que semblen tenir un sisè sentit per burlar la mort a l’últim sospir; que tenen la capacitat d’aixecar-se sense ni una rascada en les situacions més inversemblants i continuar el seu camí com si res no hagués passat. A Catalunya hem acabat dient que tenen set vides (en altres cultures creuen que en tenen fins i tot nou).
Segons els historiadors, humans i gats hem conviscut durant més de 8.000 anys i la seva capacitat per sobreviure a tota classe de perills ens ha meravellat durant mil·lennis. A l’antic Egipte, els gats eren considerats animals sagrats, vinculats al déu sol i guardians del faraó: criatures divines amb poders protectors, símbol de la plenitud divina. També es creia que encarnaven la deessa Bastet a la Terra (a vegades representada com un gat i, en altres ocasions, com una dona amb cap de gat i un instrument musical a les mans).
A la Roma antiga, la deessa Diana podia convertir-se en un gat negre. A la mitologia nòrdica, la deessa Freya tenia un carro tirat per dos gats salvatges immensos, regal del déu Thor. En diverses llegendes àrabs s’afirma que els gats van rebre múltiples vides com a regal dels déus, en reconeixement de les seves habilitats. I en una llegenda índia s’explica el cas d’un gat tan intel·ligent que fins i tot va aprendre a comptar: el déu Shiva, en descobrir-ho, li va prometre que li concediria tantes vides com números pogués comptar, però l’animal es va avorrir i es va adormir en el número nou; Shiva hauria complert la seva paraula i li hauria concedit nou reencarnacions.
A l’Anglaterra de William Shakespeare també els atribuïen nou vides. A Romeu i Julieta, per exemple, quan Tibald li pregunta a Mercuci què vol, aquest últim respon: “Bon rei dels gats, res més que una de les teves nou vides.” També hi fa referència un antic proverbi de les illes britàniques: “Un gat té nou vides: tres les passa jugant, tres passejant i les tres restants les passa quiet.”
Més enllà de mites, els gats poden sobreviure a accidents que ens deixen amb la boca oberta. Un gat de Nova York, per exemple, va sobreviure a una caiguda de 32 pisos amb només algunes ferides, relativament lleus. També hi ha el cas documentat d’un accident en un vaixell holandès, en el qual la tripulació es va salvar, però el gat que hi havia a bord es va perdre: quan el vaixell va ser rescatat, més d’una setmana després, l’animal va ser trobat sa i estalvi.
Les seves habilitats, però, no són miraculoses, sinó conseqüència de la seva anatomia. Els gats van evolucionar per viure als arbres (igual que moltes altres espècies felines salvatges que encara hi viuen avui en dia): milions d’anys saltant i caient des d’una alçada considerable els van obligar a adaptar-s’hi per poder sobreviure. Per una banda, amb uns reflexos impressionants, que els permeten girar el cos mentre cauen i, en la majoria dels casos, aterrar de quatre potes. Per l’altra, amb una gran flexibilitat d’ossos i lligaments, que els ajuda a disminuir les lesions en cas d’impacte.
Malauradament, ni els gats ni els humans no som immortals: siguin una, set o nou vides, tots tenim data de caducitat; tots hem d’aprendre a viure al màxim el temps que ens ha estat donat. Els humans, però, podem aprendre molt dels nostres companys felins i de la seva capacitat per delectar-se de la vida sense preocupar-se en excés. Serem algun dia capaços de ser tan feliços com ells? Som a temps encara de viure la vida que voldríem viure?
PD. Sisè dels set textos inspirats en el número set. Bona lectura i bon estiu!