Aquest és el gran superpoder de les històries: recordar-nos que a tots ens agrada que ens captivin amb una bona història; recordar-nos que som les històries que ens expliquen (i les que ens expliquem)

Bola de Drac va començar a emetre’s per TV3 el 15 de febrer de 1990. Des d’un inici, la sèrie japonesa va significar un abans i un després en les sèries infantils del nostre país i va propiciar el naixement d’un fenomen conegut com a “Generació Bola de Drac”, que encara avui en dia segueix ben viu.Inicialment, Bola de Drac seguia les aventures d’en Son Goku i la Bulma a la recerca de les boles de drac: set esferes de cristall, disperses per tot el món, capaces de concedir qualsevol desig a aquell qui les pogués reunir.A mesura que van anar avançant els episodis s’hi van anar incorporant noves trames, que van expandir l’univers inicial, però la recerca de les set boles de drac es va mantenir (i se segueix mantenint, 40 anys més tard) com un dels símbols d’identitat de la sèrie.La pregunta és inevitable… Per què set boles de drac?Se sap que la inspiració inicial de la sèrie es troba en la novel·la Viatge a l’oest, una de les quatre novel·les clàssiques xineses. Publicada el 1590 de forma anònima, en l’obra s’hi narra l’aventura d’un monjo budista que rep l’encàrrec de viatjar a l’Índia a la recerca d’uns textos religiosos. A l’inici del camí, el monjo es troba amb tres deixebles protectors que l’ajudaran durant el viatge: un rei mico, un monstre porc i un dimoni aquàtic.El llibre és molt conegut entre els adolescents xinesos i el rei mico és un dels personatges més estimats de la literatura xinesa, amb una popularitat a l’Àsia comparable a la d’en Mickey Mouse als països occidentals.Les similituds del rei mico amb el protagonista de Bola de Drac són clares: el seu nom és S?n Wù K?ng (molt similar a Son Goku), té cua de mico, una força sobrehumana, un bastó màgic i és un gran expert de les arts marcials. A més a més, la història que viuen els personatges de Viatge a l’oest, amb mil aventures i centenars de criatures increïbles, recorda molt la recerca inicial amb què comença la sèrie de Bola de Drac.En la novel·la, però, no hi ha cap referència a set esferes màgiques ni a cap element similar.Sembla que la inspiració per aquest element de la sèrie va ser una altra novel·la, en aquest cas japonesa, publicada a principis del segle XIX: Nansou Satomi Hakkendan (La crònica dels vuit guerrers gossos). Considerada un clàssic de la literatura nipona, es va publicar per entregues en 106 volums i l’autor, Kyokutei Bakin (pseudònim de Takizawa Bakin), va tardar gairebé 30 anys a escriure-la.L’obra narra la història d’un guerrer que va prometre que, qui derrotés l’enemic del seu clan, podria casar-se amb la seva filla. El gos de la llar va matar l’adversari i va reclamar la mà de la noia, amb qui va fugir al bosc. Junts van tenir vuit fills. Quan la noia va morir, el collaret que portava es va trencar i cada una de les vuit perles que el formaven van anar a parar a un racó del país: cada un dels fills va prometre recuperar una de les perles, per poder reconstruir el collaret en memòria de la seva mare, i el llibre relata la recerca de cada un. A més a més, cada perla tenia gravat el nom d’un principi que havia de guiar la vida dels samurais i que atorgava poders màgics als germans: benevolència, deure, cortesia, saviesa, lleialtat, fe, pietat filial i fraternitat (similars a les vuit virtuts de Confuci).En una entrevista, Akira Toriyama va confessar que havia decidit que a Bola de Drac hi hauria set esferes perquè a Hakkendan n’hi havia vuit i no volia que fos igual.Qui els ho hauria dit, als creadors de Viatge a l’oest (a la Xina) i de La crònica dels vuit guerrers gossos (al Japó), que un dia les seves obres servirien d’inspiració per crear una sèrie que es convertiria en un fenomen de masses a Catalunya (gairebé a l’altra punta del món)? Potser aquest és el gran superpoder de les històries: recordar-nos que a tots els infants (i adults) del planeta, nascuts i per néixer, ens agrada que ens captivin amb una bona història; recordar-nos que som les històries que ens expliquen (i les que ens expliquem).Ara que ja encarem el final de l’estiu, i que el setembre treu el nas per la cantonada, permeteu-me un desig: que el nou curs ens porti un munt de noves històries increïbles que puguem compartir.PD. Aquest és l’últim dels set textos inspirats en el número set. Espero que hàgiu gaudit de la sèrie!