Avui qualsevol treballador ha de saber utilitzar la IA, però sobretot ha de tenir qualitats humanes

Per motius familiars, els últims anys he assistit a la graduació dels alumnes de cicles formatius de La Salle Manlleu, un centre especialitzat en l’àmbit industrial i tecnològic. És un acte que cada any t’omple una mica el dipòsit de l’esperança. És emocionant i reconfortant, perquè et retorna la fe en la petjada que deixen els bons professors i la confiança en les generacions de postadolescents que tan sovint critiquem per mantes o consentits. Molts d’aquests nanos treballen al matí i estudien a la tarda, així que saben prou bé que només qui matina fa farina. Entre els alumnes de graus mitjans i superiors hi ha un grapat de nois i noies d’origen migrant, un símptoma que la integració educativa de les segones generacions està seguint el seu curs. La universitat encara és molt blanca però la formació professional ja no, i és un signe de normalitat que cal celebrar. L’acte t’obliga a trencar vells prejudicis, pels noms de pila que criden a l’escenari, pels títols que s’imparteixen, pels models dignes de graduació americana –és compatible portar el vel al cap i les sabates de taló d’agulla–. Els presentadors eren dos alumnes, l’Akash i l’Ariadna, que van estar fantàstics en el punt just entre l’humor i el protocol. Alerta: ell, graduat en Administració i Finances; ella, en Mecatrònica –clonc, un altre prejudici tombat–. El seu català, impecable, no cal dir-ho: una neutra profunda com un mantra. Dos dels professors que van parlar havien estat alumnes de La Salle i no se m’acut cap millor certificat de qualitat que un lloc on la gent s’hi vol quedar. Tots dos van explicar amb senzillesa i honestedat el seu periple educatiu. Un dels professors ni tan sols s’havia tret el graduat escolar i va anar a treballar a una càrnia, com havien fet els seus pares. Va veure que no tindria cap opció de progressar, sense estudis, així que va buscar la repesca a La Salle. Va estudiar graus i carrera, i es va especialitzar en càlcul d’estructures. El professor els va dir: “No podeu triar les cartes que us reparteix la vida, però sí que trieu com les jugueu”, i el que els estava ensenyant és el valor de les segones oportunitats i la satisfacció per la feina ben feta. Un centre que imparteix matèries com electrònica i ciberseguretat inculca als seus graduats que al darrere de les màquines sempre hi ha persones. Avui qualsevol treballador ha de saber utilitzar la intel·ligència artificial, però sobretot ha de tenir qualitats humanes, atributs dels de tota la vida: iniciativa, esforç, paciència, convivència, rigor i persistència són paraules que van anar sortint. “El món necessita professionals competents, però sobretot persones compromeses”, va dir la cap d’estudis. Al mercat laboral, però també a la vida, hi ha una gran diferència entre els joves que surten d’una bona escola i els que no.

Avui qualsevol treballador ha de saber utilitzar la IA, però sobretot ha de tenir qualitats humanes

Per treure’s el birret