És curiós que van repetint eleccions perquè no els surt el resultat que volen i perquè no desapareix per art d'encanteri l'anomenat 'problema catalán'

Aquest cap de setmana, comença una nova (en matemàtiques seria una enèsima) campanya electoral a les Corts espanyoles. No hi ha manera que es posin d’acord per investir algú que comandi l’executiu espanyol. Qualsevol candidat és curt de talla! Malgrat que hi havia una suma que sumava, valgui la redundància, un dels sumands, el que té una rosa al puny, no ha volgut. I pel seu caprici i la seva comèdia (és el que en Mourinho va batejar com a teatro del bueno) ha anat marejant la perdiu fins que ell mateix ha canviat la pela, llançant una nova morterada de diners públics a Can Pistraus provocant unes noves eleccions! És curiós que a escala estatal van repetint i repetint eleccions perquè no els surt el resultat que volen i perquè no desapareix per art d’encanteri l’anomenat problema catalán, quan es podrien haver estalviat tantes votacions repetides i molts diners si només n’haguessin autoritzat una a Catalunya: aquella que preguntés als catalans si volem ser una regió més d’Espanya o volem ser com a mínim igual que Portugal i tenir una estrella a la bandera europea. Per no fer això, han organitzat un circ, una mena d’operación triunfo per veure qui la fa més grossa, la cara, i qui la diu més grossa, la bajanada, contra Catalunya per poder aconseguir, com a premi, només un grapat de vots, parafrasejant el títol de la pel·lícula de Sergio Leone i protagonitzada per Clint Eastwood Por un puñado de dólares! La cosa està renyida, però com que tothom hi vol fer grapada, els vots del puny es van escolant, com si fossin gotes d’aigua. S’han banalitzat conceptes, cosa que fa empobrir la nostra societat. Qualsevol il·lús ara pot acusar una persona de colpista, només per desitjar un món diferent del que diu un guió que algú va escriure en blanc i negre i que es representa en colors, temporada rere temporada! Davant una idea nova d’estat, qualsevol inconscient es veu amb cor de ruixar-te la cara amb l’esprai 155, pretenent atordir el qui té al davant com es faria amb una mosca emprenyadora! Fins i tot, ara sembla que es vol prohibir a un Parlament, el català, de la seva inviolabilitat, perquè diuen que hi ha temes que no es poden debatre. En democràcia, hom pensava que estava clar que els diputats d’un Parlament tenen una especial protecció segons la qual són irresponsables penalment pels actes i les opinions esgrimides en l’exercici del seu càrrec. Em frego els ulls i no m’ho puc creure! Passat l’ensurt, rellegeixo la Constitució espanyola, en concret l’article 71, i constato que els seus dos primers apartats segueixen dient el que ja sabia: “1. Los Diputados y Senadores gozarán de inviolabilidad por las opiniones manifestadas en el ejercicio de sus funciones. 2. Durante el período de su mandato los Diputados y Senadores gozarán asimismo de inmunidad y sólo podrán ser detenidos en caso de flagrante delito”. Com pot ser que el Tribunal Constitucional sembli que no conegui aquest article? Com pot ser que, a més, participi d’aquest joc i demani a uns parlamentaris que facin el revés del que diu la Constitució, amb l’advertiment que si no ho fan cometran un delicte de desobediència? Com pot ser això? Em pessigo i no me’n sé avenir! La cosa és molt seriosa. I mentre hi ha gent a la presó complint penes desorbitades per haver comès un delicte de sedició, quan aquesta no es veu per enlloc, hi ha militars que han fet cops d’estat, ells sí, armats amb pistoles que campen, indultats, per qualsevol vall caiguda dels voltants de Madrid, fent apologia d’un dictador, d’una dictadura i d’un règim contrari a la Constitució i no els passa res, ningú no els aplica la mateixa recepta! La llei només és justa si s’aplica a tothom per igual. Per tot això, només queda la força del vot. Així, doncs, demòcrates d’Osona i el Ripollès, ens trobem d’aquí a uns deu dies davant dels respectius col·legis electorals per votar, el que sigui, però votar perquè triomfi la democràcia i s’instal·li el menys comú dels sentits, el sentit comú, d’una vegada per totes. Què s’han cregut, aquesta gent!

És curiós que van repetint eleccions perquè no els surt el resultat que volen i perquè no desapareix per art d'encanteri l'anomenat 'problema catalán'

Per un grapat de vots