La tercera posició, no la victòria, ep!, d’Espanya al Festival d’Eurovisió ha desfermat una eufòria espanyolista que feia temps que no es veia. Diaris, televisions, ràdios, webs, tertulians i opinadors s’han bolcat en un festival on el que importa menys és la música. A mi m’agradava el Festival d’Eurovisió de quan era petit, en blanc i negre, amb la Gigliola Cinquetti cantant No ho l’età sense tants efectes especials com ara. I tot aquest xivarri ha deixat en segon terme una notícia que almenys jo…
Has consumit els tres articles gratuïts.
Per continuar gaudint del contingut prèmium d'el9nou.cat t’has de fer subscriptor. Ara pots fer-ho per 1 € el primer mes.
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Comentant com a {{ acting_as }}.
{{ success }}
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't
{{ comment.text }}