Parlar d'allò que tens més a prop és la feina més exigent i de responsabilitat per a un periodista

Durant la Secundària, un professor que ensenyava al mateix institut on jo estudiava recollia alguns alumnes del poble i ens portava a Vic amb el seu cotxe particular. Aparcava a pocs carrers de l’escola. Una tarda, a les 5, quan vam anar a buscar el cotxe hi vam descobrir una ratllada generosa. El professor la va veure i la va resseguir amb el dit, va fer un gest de mortificació i vam marxar. Casualitat atzarosa? No ho crec. Aquell Citroën Xsara blanc era un objectiu fàcil per a qualsevol nano una mica ressentit, desmotivat, gamberret o frustrat. Fer periodisme local és com tenir sempre el cotxe blanc del profe a la sortida de l’institut. Ho vaig entendre ràpid. Quan estudiava Periodisme i col·laborava a EL 9 NOU, les Contres dels dilluns eren cròniques del cap de setmana. Un any em van enviar a cobrir el concurs de ratafies casolanes de Centelles i en vaig escriure una crònica foteta, amb alguna curiositat i alguna gracieta, per fer-ne una lectura amena i no una acta notarial o una entrada enciclopèdica (pretenia tenir estil: perdoneu-me). El divendres següent els organitzadors em van plantificar una Carta al director, enfurismats amb la meva manca de professionalitat. Havia disparat contra el seu acte, que havien preparat amb tanta entrega. Va ser la meva primera ratllada. Llavors em va costar un mal de panxa; avui ho veig com el primer galó. La professionalitat es guanya treballant. Alguns ho vam fer de valent i amb ganes quan, ara fa 20 anys, vam inaugurar EL 9 TV. Per molt que la globalització ens empenyi cap a un món virtual cada vegada més homogeni i uniforme, no oblidem que la vida que fem i que ens agrada és molt local i particular. Encara que viatgem a tot el món per feina, ens continua posant multes el radar de la C-17. Els petards de Sant Joan els comprarem a la paradeta de llauna de la rotonda de camí a casa. I ja pots marxar al lloc més remot que vulguis, que et farà un pessic el cor quan guanyi l’AEC Manlleu o el CP Voltregà. Potser ho veuràs a la web d’EL 9 NOU, perquè és el mitjà que forma part d’aquest paisatge vital, del nostre lloc. És fascinant viure connectat al món, però en la vida quotidiana ens relacionem amb gent del nostre entorn físic immediat. Per tant, el periodisme que et parla del que tens més a prop és el més útil. També és probablement el que aprecies més: potser veus els periodistes amb la càmera a tot arreu, els envies mails amb actes populars, els fas de font si tens notícies i et plantes a recepció si estàs emprenyat. És el periodisme al qual se li exigeix més, perquè és el de més proximitat i confiança. Per a un periodista, és la feina de més responsabilitat: tothom sap on aparques el cotxe.

Parlar d'allò que tens més a prop és la feina més exigent i de responsabilitat per a un periodista

Sé on aparques el cotxe