Fa anys que malden perquè aquestes fires no perdin qualitat i aquell regust medieval tan lligat a les tradicions nadalenques que han de perdurar

Sí! Aquest divendres, 13 de desembre de 2024, és Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies abans de Nadal!. Formant part del claustre gòtic de la catedral de Barcelona hi ha la capella de Santa Llúcia, d’estil romànic, davant mateix de la Bisbal o Palau del bisbe, i a tocar de la muralla romana de la plaça Nova. A la capella abans dita de les Onze Mil Verges de la Catedral s’hi venerava Santa Quitèria, Santa Àgata i Santa Llúcia, quedant finalment dedicada a Santa Llúcia tal com ho diu el poema de Josep M. de Sagarra: “Perquè avui és Santa Llúcia, / dia de l’any gloriós, / pels volts de la plaça Nova / rondava amb la meva amor”. També a l’avinguda de la Catedral, que juntament amb la plaça Nova forma una extensa esplanada on des de fa 238 anys, abans de Nadal, s’hi celebra la Fira de Santa Llúcia, que és de les primeres fires nadalenques que es van fer a Europa. En temps més antics, pels volts de la basílica de Santa Maria del Mar, i més concretament al carrer Sombrerers, hi hagué el mercat de Sant Tomàs, on es venien queviures propis per al dinar de Nadal i també roba que s’estrenava aquests dies. Es comenta que la famosa dita Per Nadal qui res no estrena, res no val és originària d’aquell mercat. De la Fira de Santa Llúcia davant de la Catedral en parla per primera vegada al seu dietari Calaix de sastre, el 1786, Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, anunciant que la nova fira restaria oberta uns dies abans de Nadal. Un testimoni imprescindible són les aportacions del folklorista Joan Amades, que en la seva gran obra perpetua una bona informació d’aquesta fira i de l’evolució històrica que ha seguit. Però no deixem Josep M. de Sagarra: “Anem tots dos a la Fira, / amiga anem-hi de jorn, / que una mica de muntanya / alegri nostra tristor”. La Fira de Santa Llúcia ha passat en el temps tres moments molt crítics. Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona, entre el 1808 i el 1813, no es va autoritzar la fira. Durant la Guerra Civil del 1936 al 1939 tampoc s’obrí la fira, i l’any 1979 un incendi va cremar parades i va crear pànic i un perill a tothom. La fira nadalenca de Santa Llúcia s’ha estès i popularitzat per molts pobles i ciutats de Catalunya, i a la ciutat de Barcelona hi té una extensió al voltant de la Sagrada Família. És una fira medieval però molt adaptada als materials actuals i amb artesans que elaboren joies i objectes decoratius de darrera generació. La fira s’acaba el dia 23 de desembre i s’hi agrupen més de 200 parades en quatre sectors: el de les figures de pessebre (cada vegada costa més trobar figures treballades en fang); complements amb coves, ponts, estrelles, espelmes, cases, guarniments i muntanyes realitzades amb suro i també cels pintats en paper; a la secció verda hi trobem arbres de Nadal naturals i artificials, molsa, tions, i brancatge de tota mena i el detall de la bossa de muguet. I finalment, objectes de regal i disseny de joieria: “Comprarem grapats de molsa, / i una enramada d’arboç, / i una blanca molinera, i una ovella i un pastor. Ho posarem a migdia / dins del nostre menjador, / i abans de seure a la taula / ens ho mirarem tots dos; / que una mica de muntanya / ens faci el menjar més dolç!”. Les fires de Santa Llúcia en general han seguit gairebé totes les tendències del mercat actual, ara que les figures i guarniments nadalencs es poden trobar a qualsevol supermercat de moda. El Departament de Cultura de la Generalitat i alguns ajuntaments fa anys que malden perquè aquestes fires no perdin qualitat i aquella mena de regust medieval tan lligat a les tradicions nadalenques que han de perdurar, però sembla que no se’n sortiran. La proliferació de caganers amb les cares de tots els personatges haguts i per haver, la manca de definició de com han de ser les figures del pessebre català lluny de les estètiques d’altres indrets, l’abús de tota mena de plàstics, el mal gust d’algunes il·luminacions nadalenques i moltes coses més ens aboquen a un consum exagerat, a la frivolitat i a esdevenir poc ecològics. Voleu que us ho digui? Millor quedar-nos amb els poemes de Sagarra, que ens faran més feliços. “Perquè avui és Santa Llúcia, / dia de l’any gloriós, / tals paraules m’acudien / quan he vist la meva amor.”