Pintura a dojo
He llegit opinions sobre com ha quedat la ronda Camprodon de Vic després de les obres. La majoria crítiques perquè, ja se sap, la gent sempre es queixa, no està mai contenta. Jo diria que ha quedat estranya. El primer que crida l’atenció és que s’han gastat un grapat enorme d’euros en pintura. És probable que els que de tant en tant es passegen en globus per sobre la Plana, quan mirin cap avall es pensaran que a Vic han desplegat una còpia gegant del Guernica de Picasso. Hi passes en cotxe i quedes enlluernat. I tot està ple d’entrebancs, has de conduir molt concentrat i anar fent esses per esquivar-los. Jo no sé quant trigarà algun cotxe a envestir algun dels pals que han col·locat estratègicament al llarg de la ronda. Per cert, amb tanta parafernàlia de pintura, va arribar un moment que vaig pensar que la finalitat de tota aquesta decoració tan llampant era que hi havia de passar la reina Elisabet II en cos present, en una etapa més del seu llarg viatge cap al cementiri.
L’altra cosa que crida l’atenció és que la ronda Camprodon de Vic deu ser l’únic vial urbà de Catalunya que té més carrils per a bicicleta que no pas de coxes. Les bicis guanyen per 3 a 2. El que grinyola és que de bicicletes en passa una de tant en tant, poquíssimes. Ja sé que l’objectiu és que la gent deixi el cotxe a casa i es mogui per la ciutat en bus o a peu o en bicicleta, i així tindrem una ciutat més saludable. Però ara per ara, i segur que anirà en augment, pels tres carrils bici el que hi passen més són patinets elèctrics, que si més no, no compleixen la funció de fer exercici com es fa amb la bicicleta. Però res, així s’ha decidit i segur que tot anirà bé.