Plou sobre mullat
Si fa un any algú ens diu que ens estarem queixant o preocupant per un excés de pluja segurament no ho hauríem cregut, però la realitat és capritxosa i la sequera ha quedat totalment oblidada, amb els pantans marcant màxims després d’una etapa de moltes precipitacions.
Cert és que aquesta sequera forma part de la història, però que, de moment, no ha servit per adoptar les mesures necessàries per evitar que una situació tan crítica com la viscuda torni a passar, cosa que fora bo fer ara, moment en què ja no hi ha una necessitat urgent d’adoptar mesures i es pot pensar, legislar i adoptar mesures per afrontar un llarg termini, més en clau prevenció que no pas reacció imminent.
Deixant de banda que es pot haver perdut una oportunitat de gestió i prevenció amb la sequera, també és de justícia posar de manifest que en aquest nou fort episodi de pluges, la gestió dels pantans ha estat impecable, desembassant aigua abans de l’inici d’aquesta llevantada per permetre que, un cop acabada, les xifres de capacitat estiguin el més alt possible i sense haver posat en risc la seguretat, una bona notícia que ens deixa en una molt bona situació per afrontar l’estiu.
També s’han dictat mesures d’urgència importants, missatges ES Alert, suspensió de classes o activitat extraescolar com a mesura de prevenció, principalment a l’Empordà i les comarques gironines, també oportunes, acompanyades de missatges a la ciutadania per tal d’evitar desplaçaments, fotografies innecessàries davant el mar o rius, tancament de comerços o fins i tot, passar a les plantes superiors, una mesura que semblava extrema, però que veient el cabal del riu Onyar també s’ha demostrat encertada.
Aquesta gestió ha estat correcta en aquest aspecte i la resposta del servei d’emergències, mitjans de comunicació, Bombers, Protecció Civil, Mossos, Agents Rurals i sanitaris una vegada més, han demostrat saber estar al peu del canó i una gran vàlua professional, juntament amb una bona actitud de la ciutadania, tot i que tot això va canviar per desgràcia quan la crisi es va instal·lar al servei de Rodalies, on hem de lamentar tràgiques notícies de les quals també tocarà treure’n conclusions.
Encara amb el cor compungit per la greu tragèdia ferroviària d’Adamuz i la necessitat de saber l’abast final de víctimes i ferits o les conclusions de com ha pogut passar uns fets tan greus i tràgics, Catalunya vivia dos descarrilaments, un entre Tordera i Maçanet de l’R1 per culpa d’una roca que no provocava ferits, i poc després un segon entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia de l’R4 a causa de l’esllavissada d’un mur, que lamentablement causava una víctima mortal i diversos ferits.
Davant la gravetat dels fets, tota la circulació de Rodalies quedava suspesa a l’espera d’una revisió completa de totes les vies, provocant un autèntic caos arreu del país, un posterior tall a l’AP-7 i la necessitat d’analitzar amb fred els motius pels quals no es va interrompre el servei amb anterioritat, mínim després del primer incident i també, si es va poder veure que l’estat de la xarxa ferroviària no era apte i es podia haver actuat amb anticipació veient les destrosses de la llevantada i no davant la pressió dels maquinistes després del segon accident, que ens deixava una víctima mortal i una amenaça de vaga.
És cert que cal posar la seguretat a davant de tot, com també la confiança de tots els usuaris en el servei que estava en risc després d’aquests últims dies, i això obliga a una comunicació efectiva i de crisi que no va existir des de primera hora del matí, com tampoc tenir un horitzó clar del restabliment del servei o mesures alternatives.
Cal criticar que, davant l’excepcionalitat de no tenir servei de trens a Catalunya, no s’hagués activat des del moment zero un pla B ja previst en forma de servei alternatiu per carretera que pogués mitigar l’impacte, uns deures que hauria de fer el govern, que ha de tenir un pla d’actuació previst i preparat per aquests casos, així com millorar la comunicació d’aquestes mesures, que en la seva gran majoria, van arribar de forma desendreçada, no cohesionada i sense indicacions clares, una de les tantes millores que demana a crits aquest servei.
Davant una crisi sempre es posen de manifest millores a fer, a banda de tenir clar que el manteniment preventiu i periòdic, normalment invisible i costós, és el millor remei per garantir que els serveis són útils, segurs i actuals, i més en episodis com el viscut aquests dies, i que ADIF no ha invertit un de cada tres euros pressupostats en aquest servei, un fet inacceptable (el servei de FGC es va mantenir sense cap problema).
El servei essencial com el de Rodalies no és ni ha estat mai el que hauria de ser en un país modern com el nostre, existeix un col·lapse general que s’agreuja en situacions així i que demana a crits canvis, millores i decisions profundes, ja que la sensació que ens deixa tot plegat és que plou sobre mullat.