Una guerra atòmica breu i descontrolada seria de tal brutalitat que la radioactivitat s’escamparia amb moltes probabilitats d’afectar illes enmig del gran oceà com Hawaii

La notícia que un dels homes més rics, Mark Zuckerberg, el de Facebook, s’hagi comprat una finca de 500 hectàrees a una de les illes de Hawaii i l’estigui condicionant dona per reflexionar. A més de dues mansions de 30 habitacions i 30 banys, grans sales i totes les comoditats, s’hi munta soterrat un refugi antiatòmic, amb espais habitables, sales de màquines i escapatòries. Òbviament, a dalt, pista d’aterratge, granges i cultius per sobreviure. Sobreviure a què? Doncs a una possible bogeria nuclear. Ell i d’altres supermilionaris que potser l’acompanyaran en la idea tenen l’esperança que amb els seus satèl·lits i les seves xarxes informàtiques que controlen seran els primers a saber el pet que farà tot, tindran temps just per pujar als seus avions, sempre disposats a l’enlairament, i cap al mig del gran oceà Pacífic, a sobreviure de la bogeria. Probablement és millor alternativa que la més boja d’intentar que l’espècie humana, pocs i avorrits, sense un pam de verd i sempre encapsulats, sobrevisqui al planeta Mart. A més de ser més racional, és més econòmica. Però aquestes probabilitats de supervivència de les quals esperen gaudir els superrics en aquest supòsit hawaià tenen uns quants elements disruptius que els poden alterar els plans. En diré només tres. El primer, el mateix fet del supòsit. Una guerra atòmica breu i descontrolada seria de tal brutalitat que la radioactivitat s’escamparia pel planeta amb grans probabilitats d’afectar aquestes illes enmig de l’oceà. Tant a persones directament pels aires que respirarien com als cultius i ramats necessaris per alimentar-se. La gran explosió el 1883 del volcà del Pacífic, el Krakatoa, la major documentada, a més de matar instantàniament molta població pel més gran so mai percebut pels humans, estimat en 310 decibels, va provocar –pel fet que les cendres voltant per la Terra tapessin el Sol– uns anys de males collites i altres efectes que devastaren grans zones i van provocar major mortalitat posterior. Això podria passar més ràpidament amb els núvols nuclears. Segon, ja que serveix l’exemple del volcà, deu saber Zuckerberg que les illes Hawaii són d’origen volcànic. De fet, periòdicament gaudim d’espectaculars imatges de tel·lúrica activitat. Contra grans manifestacions de les forces imprevisibles de la natura, pocs refugis poden ser d’utilitat i menys qui hi jau a sobre. Com deia Talleyrand a Napoleó, totpoderós quan canviava reis a dojo, “amb les baionetes, senyor, es pot fer de tot menys seure-hi a sobre”. En Mark seurà dalt una baioneta en forma de volcà. Tercer, fins ha de comptar Zuckerberg amb un altre factor. A l’illa on es refugiarà hi ha 73.000 habitants. Per fer-los callar, quan veien desconfiats tant enrenou constructiu, van ser afavorits amb donacions en les seves institucions del voltant dels 20 milions d’euros. Per ell, la xocolata del lloro. Però qui els aturaria, en el cas d’incident atòmic, si amb la força de la desesperació anessin a cercar refugi, aliments i la medicació que deuria tenir el Mark, exclusiva per a ell, familiars i uns pocs servidors, en el seu racó supersegur? La millor defensa que tenim tots i ells mateixos, aquests superrics, és que siguin conscients de l’espatarrant merder atòmic on efectivament nosaltres, però ells també, estem i estan abocats, i que deixin de pensar que instal·lant-se al planeta Mart o en unes illes al bell mig del Pacífic podran sobreviure gaire més temps que la resta dels humans que no estan asseguts en la punta de la piràmide de la riquesa mundial. Que la seva riquesa, la seva tecnologia exclusiva que ens controla a tots, també als polítics poderosos i a les seves armes –s’han donat compte els de Qatar en el darrer atac d’Israel que els seus caríssims avions F-35 es van desconnectar des dels EUA–, l’han d’emprar per fer el món més segur i per tant més just, i no pensar en fugides com les indicades, que no els portaran gaire lluny, malgrat que a això aposten els Zuckerberg, Bezos i Musk. Si els avions qatarians es quedaren a terra quan bombardejaven Doha, Elon Musk pot aturar tots els Tesla circulant pel món prement un sol botó. Així estem. I som aquí en part per l’avarícia del descontrol de Facebook, responsable en part –per no evitar les fake news– de la primera victòria de Trump i del Brexit el 2016 i poc després de les massacres a Birmània. No seria de rebut que després de muntar el pollastre, quan vagin maldades, ell sigui el primer a fer-se escàpol. En tot cas, recomano a Zuckerberg que s’emporti al refugi dos llibres de l’Amazon de Bezos: Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, per l’experiència de sobreviure en solitari en una illa, i el nostre Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, on l’Alba i en Dídac viuen en solitari aventures en un món destruït.

Una guerra atòmica breu i descontrolada seria de tal brutalitat que la radioactivitat s’escamparia amb moltes probabilitats d’afectar illes enmig del gran oceà com Hawaii

Pobres superrics