En dos cursos els informes per dislèxia, discalcúlia o TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat) han passat de 9.637 a més de 12.167

Fa uns dies vaig llegir una notícia destacada pel 324 que justificava l’augment de casos detectats a les escoles amb NESE (necessitats específiques de suport educatiu). El titular deia així: “Creix la detecció d’alumnes amb necessitats especials, com dislèxia, TDAH i autisme”. La notícia aportava dades del Departament d’Educació sobre l’increment dels trastorns d’aprenentatge entre l’alumnat de Catalunya: en dos cursos els informes per dislèxia, discalcúlia o TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat) han passat de 9.637 a més de 12.167. Per afavorir, entre d’altres, l’atenció d’aquests casos, cada curs em reuneixo amb les tutores de les escoles de Primària d’on prové el nostre alumnat, juntament amb algunes professionals de l’EAP (equip d’assessorament i orientació pedagògic). En aquesta trobada reunim informació del context acadèmic i sociofamiliar del nou alumnat per generar una primera fotografia i procurar-los una bona acollida al setembre. Amb l’objectiu de facilitar aquest traspàs a la resta de l’equip docent, durant l’intercanvi d’informacions (i conscient de la pluja de crítiques que em pot caure sota el paraigües de simplista) etiqueto cada alumna amb un semàfor: verd, si no hi ha cap dificultat; groc, si hi ha dificultats acadèmiques, o vermell, si hi ha dificultats conductuals. I, coincidint amb les dades que recull la notícia, la fotografia que pinto respon més a una obra de Pablo Genovés que a la realitat que ens trobarem a l’aula. Segons la notícia, el creixement de trastorns de l’aprenentatge a les aules s’explica, principalment, per una millora en la formació de les professionals, acompanyada per una millor detecció de casos. Jo de psicologia en sé ben poc. I tot el que he après de pedagogia m’ho ha ensenyat l’experiència (no els llibres). Però quan decideixo agafar un llibre i llegeixo sobre el TDAH (motiu de la fotografia), em fa l’efecte que ens estan venent garsa per perdiu. Citant el web de l’XTEC: “El TDAH és un trastorn caracteritzat per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament”. Mentrestant, però, la garsa que jo em menjo són alumnes de 12 anys assegudes dins d’una aula tancada durant sis hores seguides (i no em feu riure amb la pausa de trenta minuts), esperant que el seu nivell d’atenció i activitat no les insti a aixecar-se o a parlar.

En dos cursos els informes per dislèxia, discalcúlia o TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat) han passat de 9.637 a més de 12.167

Pocs verds