Ara mateix caminar per dins el Mèder vol dir passar-te l'estona esquivant aigües grises de col·lectors trencats i enganxar-te els peus amb tovalloletes higièniques

La ciutat de Vic és a les portes dels 50.000 habitants. Un repte des de molts punts de vista però sobretot des de l’ambiental. Una de les preguntes que ens hauríem de fer és: “Poden els rius de Vic sostenir 50.000 habitants?”. Vic, com moltes ciutats, ha nascut i crescut a les ribes de dos rius, el Mèder i el Gurri. Des d’antic aquests dos rius han donat vida a la ciutat i han tingut una gran diversitat d’usos, sobretot agrícoles i hortícoles (que ha deixat topònims com l’horta fonda o l’horta vermella), però també per a la indústria sobretot a partir de mitjan segle XIX. Aquests dos rius, per tant, han permès el desenvolupament d’una economia i un progrés per a la ciutat però a quin preu? L’aigua, els còdols, els sediments, el bosc de ribera, els peixos, els macroinvertebrats i la resta de flora i fauna n’han estat els grans oblidats. Els rius de Vic, i especialment el Mèder, al llarg dels temps han anat quedant constrets entre murs de formigó, tubs de ciment i rescloses. Molts tenim al cap la imatge del Mèder de diferents colors, amb espumes i una ferum molt característica a causa de tots els abocaments de les diferents indústries de la ciutat al llarg dels anys 70 i 80. A partir de llavors, i amb la davallada de la indústria i, sobretot, a partir dels anys 90 amb la construcció de bona part de les depuradores d’aigua residual –tant urbanes com industrials–, la qualitat dels rius comença a millorar de manera general a tota la comarca d’Osona. Pel que fa als rius de Vic, es comencen a tenir dades de la seva qualitat a partir dels primers estudis del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, l’any 2002. Aquests estudis integren la qualitat fisicoquímica de l’aigua amb la qualitat biològica a partir dels invertebrats aquàtics com a indicadors i també la qualitat del bosc de ribera i la morfologia del riu. Ens mostren uns rius Gurri i Mèder amb una qualitat molt bona aigua amunt de la ciutat de Vic a punts com el Mèder a la Guixa i el Gurri a la zona de Senferm. En aquests punts hi destaca també un poblament important de peixos autòctons com la bagra catalana i el barb de muntanya. Ara bé, aquesta qualitat minva clarament al centre i aigua avall del nucli urbà de Vic. El Mèder a partir del pont del Blanqueig ja circula encaixonat entre dos murs de formigó i es veu alterat per diverses fuites en una xarxa de clavegueram força deteriorada. Ara mateix caminar per dins el Mèder vol dir passar-te l’estona esquivant aigües grises i negres de col·lectors trencats, enganxar-te els peus amb tovalloletes higièniques, caminar per damunt de cagarades de gos (embolicades amb la seva respectiva bosseta –o no–) i patinar per damunt d’un llot negre de fang anòxic causat per les diferents aigües brutes que baixen al llarg de tot el seu recorregut urbà. El Gurri, al seu torn, veu alterada la seva qualitat a partir de l’aportació de les aigües del Mèder, els polígons industrials i l’efluent de la depuradora urbana de Vic. A banda de la qualitat biològica, al llarg dels rius Gurri i Mèder hi ha força obstacles per al moviment de la fauna aquàtica com són petites i grans rescloses, testimoni del passat industrial de la ciutat de Vic. Compaginar el valor cultural i històric que representen aquestes rescloses, com la de les adoberies, amb la millora de la qualitat biològica i ambiental del riu suposa un repte per a una ciutat com Vic. Tirar endavant i encapçalar projectes de restauració com el Riberes de Vic, on es combina el respecte i la cura pel patrimoni històric i cultural amb la millora del riu com a ecosistema natural, hauria de ser la línia a seguir. El projecte promou l’eliminació de diferents obstacles per a la fauna al llarg de tot el recorregut urbà del Mèder per dins de Vic, el trencament de petits murs interiors del canal formigonat, la revegetació amb espècies arbustives d’alguns trams del riu i la construcció d’una rampa per a peixos a la resclosa de les adoberies per tal de permeabilitzar aquest obstacle per a la fauna aquàtica amb la posada en valor de tot l’entorn històric i patrimonial de les adoberies. És amb projectes com aquest que es poden aconseguir millores importants per a la vida i els ecosistemes aquàtics. Es recuperaran els moviments transversals però també longitudinals de petits invertebrats, peixos i altres animalons aquàtics que ara mateix no hi són possibles. I tot això amb quin objectiu? Aconseguir la conservació i posada en valor del patrimoni natural i històric de la ciutat de Vic. Totes aquestes actuacions ajudaran a millorar la qualitat dels rius Mèder i Gurri però no seran suficients si no hi ha una aposta clara i ferma per millorar-ne també la qualitat de l’aigua. Cal que Vic prioritzi polítiques de millora de la xarxa de clavegueram, localitzant i millorant els col·lectors trencats per no permetre que els rius continuïn essent les clavegueres a cel obert que ja van ser molts anys enrere. És una fita imprescindible i no pas per això senzilla d’assolir si es vol ser la ciutat moderna, neta i sostenible dels 50.000 habitants. Tot aquest conjunt d’actuacions de millora de l’entorn del Mèder al nucli urbà de Vic s’afegirà a altres actuacions que ja fa anys que porta a terme l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament de Vic que ha millorat tot l’entorn natural al voltant del riu Gurri, amb els itineraris ambientals i restauracions de les zones de ribera a tota l’anella verda de Vic. Poder sortir a passejar, a córrer, anar en bicicleta al voltant dels rius serveix per gaudir de la natura però també per conèixer-la millor. I és només coneixent-la que s’aprèn a cuidar-la, respectar-la i posar-la en valor. El Vic dels 50.000 habitants ha de sentir orgull dels seus rius i el seu entorn natural. Si no tots els 50.000, com a mínim la meitat dels vigatans haurien de poder anar pel món i dient i explicant que Vic té uns dels rius i entorns naturals més ben cuidats del país.Som-hi?