Hi va haver una època pretèrita en què ser llauner era el súmmum de l’erotisme, gràcies a un cinema en què sempre els rebien senyores voluptuoses i nues, mal tapades amb tovalloles mínimes
Policia i diversió
L’any olímpic, més que per la merda de Jocs que Barcelona va celebrar a major glòria del franquista Juan Antonio Samaranch, i de l’espanyolitat rància que volia demostrar com n’era de moderna la seva falsa democràcia, alguns el recordem perquè Abel Ferrara hi va dirigir…
