Polònia, salut democràtica
El Polònia de TV3 celebra 20 anys en antena, una fita que va molt més enllà de dues dècades d’emissions ininterrompudes d’un programa de televisió, si no que és un clar símptoma de la bona salut democràtica de la societat catalana.
Un programa que es dedica a caricaturitzar als líders polítics d’un país i a fer-ne sàtira era, com a mínim, una aposta arriscada per una televisió pública, però que en fer-ho demostrava el convenciment clar que, per una societat lliure, crítica i moderna, saber-se riure d’un mateix era el primer pilar fonamental que la política havia d’afrontar.
Sense cap mena de dubte, aquest programa no existiria en molts altres països o regions de l’estat espanyol, on considerarien ridiculitzar a símbols de l’estat com la monarquia, el president o el cap de l’oposició, mentre que a Catalunya i països com el Regne Unit, és un peatge a pagar pels personatges públics que tenen responsabilitats de govern o volen tenir-ne.
Arribar als 20 anys amb tot el que ha passat és molt més que un simple aniversari, perquè Catalunya ha passat de l’etapa dels tripartits, als governs de Convergència o al procés, amb tot el que ha significat per tots els partits catalans, també pels governs espanyols i la casa reial, una Catalunya que ha canviat molt en aquests 20 anys, tot i que els debats actuals de finançament, de Rodalies i el govern socialista recorden i molt als debats del 2006, amb un PP apujant el to contra el govern i amb debats interns.
Veure en una gala d’un programa de televisió a les grans figures de la política del nostre país, que no només estaven entre el públic sinó que també van participar en alguns gags, polítics tan diferents com Anna Gabriel o Xavier Garcia Albiol és una clara mostra de la salut democràtica de Catalunya, on només cal destacar una absència, com va ser Ciudadanos, un partit que va fer tot el possible per acabar amb el Polònia i amb TV3 i que va acabar desapareixent del mapa polític, absorbit per PP i VOX, que sí que van ser presents a la gala.
Possiblement costa aguantar que tu mateix o un dels que consideres teus passa a ser caricaturitzat pel Polònia, però realment és el preu a pagar, i la consideració que realment ets algú rellevant per la societat catalana perquè sigui imitat, sense necessitat potser de ser polític, com passa amb moltes periodistes, tertulians o, fins i tot, homes del temps, persones que conformen la nostra Catalunya.
Realment una vegada apareixes al Polònia tens dues opcions, agafar-t’ho bé i participar-ne i gaudir-ho, o malament, i que setmana rere setmana ho hagis d’aguantar, com hem vist alguns casos, però el cert és que aquest programa et garanteix unes aparicions setmanals a TV3 que et poden posar en l’aparador polític i sobretot, a tocar dels més joves, a qui el programa va dirigit.
L’alcalde Xavier Trias sempre havia deixat clar que la millor campanya li havia fet el Polònia i certament, una part de la societat coneix més als personatges del programa, més que no pas als verdaders polítics, i per això cal tenir tolerància i fair play per entendre, que l’humor forma part de la vida i que saber-lo entendre cap a un mateix és més important del que sembla.
Per la història queden alguns gags mítics d’aquest programa amb el qual hem crescut, cançons de les quals ja no en pots escoltar la versió original, o moments en què el riure del Polònia feia oblidar el complicat debat polític o una realitat injusta, per mantenir sempre un to alegre i d’humor que fa molta falta.
Seria difícil fer un recull dels millors moments del Polònia o els gags més històrics perquè tothom tindrà els seus, però veure a tot un president de la Generalitat com és Artur Mas a dalt d’un escenari amb el seu imitador donant pas al mític Mas Style només fa que reafirmar que aquesta Catalunya nostra és, encara que no ho vulguin, oberta, integradora, tolerant i profundament democràtica, que se sap riure d’ella mateixa i entén la necessitat que això sigui així, i que fins i tot un president de la Generalitat així ho accepta.
Per molts anys i que segueixi el “Polònia Style”.