Pols de poder
Que les persones trans puguin disposar d’un marc jurídic d’àmbit estatal que reconegui els seus drets és una aspiració que ve de lluny i que ja porta diversos intents fallits. Amb l’aprovació per part del Consell de Ministres de l’informe de l’avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans es va donar el tret de sortida per començar la seva tramitació al Congrés. Des d’aleshores no ha estat un camí planer i el compromís de ser una tramitació per via d’urgència s’ha anat diluint, amb la consegüent preocupació i enuig per part de tot el teixit associatiu que la reclama.
Les discrepàncies dins de la coalició del govern espanyol és on rau la principal problemàtica, no només per la seva tramitació sinó pel mateix contingut. La que ha fet saltar totes les alarmes ha estat la declaració per part del PSOE de presentar esmenes en el capítol de l’autodeterminació i en especial dels menors, una qüestió que estava pactada i que finalment els socialistes se’n desentenen. Amb aquest posicionament fan trontollar l’objectiu inicial de l’avantprojecte, ja que desdibuixa encara més les demandes del col·lectiu trans en un text que ja deixa molt a desitjar.
Quan PSOE i Unidas Podemos es van repartir els ministeris, als socialistes no els va satisfer gens que Irene Montero estigués al capdavant del de feminisme, uns i altres tenen una visió diferent de la realitat vers les persones trans. El model del PSOE, personalitzat per Carmen Calvo, no només deixa fora les identitats no binàries, sinó que algunes declaracions marquen clarament quina és la línia restrictiva que vol imposar a l’avantprojecte, qüestionant el reconeixement de les dones trans com a subjecte polític dins el feminisme. En contrast amb el model defensat per la titular del Ministeri de Feminisme, que sempre ha tingut una visió molt més inclusiva de totes les identitats trans i que s’apropa molt més a les demandes del col·lectiu. La paradoxa a tota aquesta situació la trobem en el fet que diverses comunitats tenen aprovades lleis trans (a Catalunya s’està en procés) en què el PSOE va donar el consentiment en el seu moment, normatives molt més ambicioses que no pas l’actual avantprojecte en tràmit.
El Ministeri d’Igualtat va convocar unes taules de treball per a l’elaboració de la llei trans. En un principi havien de ser dues lleis, una merament LGTBI i l’altra només vers les persones trans, però finalment es va decidir que tot estigués en un sol text. La primera proposta, després d’escoltar els autèntics protagonistes a qui anava dirigida l’acció de la futura norma, donava resposta a les peticions del col·lectiu, però la refundació en un sol text de les dues lleis ho va desdibuixar. La proposta que es va presentar al Consell de Ministres no és allò que les persones trans voldrien i haurien de tenir per solucionar gran part de les seves problemàtiques actuals. En tot cas, serà un avenç parcial per unes demandes globals d’un col·lectiu molt divers.
Ara, en aquest punt que ens trobem de la tramitació caldrà veure quines esmenes presenten els diferents partits amb representació a la cambra, fins i tot els que en són contraris. Fa uns dies, algunes formacions, entre les quals algunes de catalanes, van fer públic que s’havien posat d’acord en la presentació conjunta d’esmenes recollint-ne de preparades pel teixit associatiu. Caldrà veure com acaba i quin text s’aprova finalment. Seria preocupant que no es pogués aprovar la futura llei abans d’acabar la legislatura. Recordem molt bé altres moments viscuts en què s’havien d’aprovar iniciatives per a les persones trans de l’Estat espanyol i que van quedar en un calaix.