Ens hem tornat totes boges pensant que les nostres alumnes han de respectar i cuidar l'entorn natural?

Una professora explica en una formació sobre gestió d’aula: “Una vegada vaig veure una alumna escopir al terra i li vaig dir que era una porca”. Totes les assistents es miren amb uns ulls com unes taronges escandalitzades. Jo, la primera, que no entenc com una adulta, mestra i referent per a l’alumnat pot etzibar tal comentari a una alumna, per molt que hagi escopit a terra. I així li faig saber en veu alta i to poc amigable. L’anècdota té molts anys i ara, amb el pas del temps –i de les experiències–, miro enrere i ja no poso ulls com taronges. Menys encara quan aquesta darrera setmana, enmig del bosc que envolta el centre i durant una activitat d’apadrinament entre grans i petites, em trobo el següent: una padrina està menjant un caramel de pal mentre jo presento l’activitat que duran a terme. Faig una pausa enmig de l’explicació per demanar-li educadament que s’acabi el caramel o el desi. Ella decideix mossegar-lo ràpid i llença amb tota naturalitat el pal a terra. Jo –amb els ulls ja sabeu com– deixo anar un incrèdul “què fots” i un sever “recull-lo ara mateix”. L’alumna cull el pal sense mostrar cap mena d’avergonyiment i amb cara de “què passa”. La resta de filloles miren la situació amb prudència i expectativa i jo, sense marge per decidir la millor sortida, li deixo clar les conseqüències del seu acte: “Demà a la tarda vindràs a netejar el centre amb mi”. Per tota resposta l’alumna només m’adverteix que ja parlarà amb la mare... I dit i fet. Amb una trucada a casa per informar dels fets i les mesures preses, la família fa saber que: primer, no considera que llençar brossa al terra es pugui considerar un incident o una falta de l’alumna. Segon, els sembla desmesurat que la seva filla hagi de venir a netejar al centre “només per això”. I tercer, evidentment, la professora té mania a la seva filla. “Que porca és la gent”, penso amb ignorància quan em fixo en la pila de deixalles que hi ha a l’entrada de cada platja. Soc a l’Illa d’Oléron, fent turisme per la costa francesa, quan la local que m’hi acompanya m’explica que la brossa de l’entrada són les deixalles que les franceses recullen cada dia de la platja per, evidentment, “tenir-la neta”. Abans de deixar la platja, llegeixo un cartell en francès que demana als visitants de netejar-la al seu pas sota el missatge: “J’aime la plage”. Ulls com taronges?

Ens hem tornat totes boges pensant que les nostres alumnes han de respectar i cuidar l'entorn natural?

Porca