Hem arribat fins a la casa d’un veí, a l’entrada de la qual hi havia una noia de veu dolça i paraules tristes, que entonava una cançó melangiosa acompanyada d’una guitarra i d’un micròfon que li amplificava els laments. El veí ja havia disposat al davant de la seva porta tot de cadires de jardí, i ens hem assegut en una d’elles una estona, escoltant la música i gaudint del bon temps