Editorial | Posar al dia el model Vic i Manlleu d’educació
L’elecció de l’escola és una de les decisions més importants que han de prendre els pares quan comença l’etapa d’educació obligatòria. No és una decisió fàcil, perquè serà l’espai on, durant la infància i la preadolescència, el seu fill o filla rebrà part de l’educació que l’acompanyarà tota la vida, i on se socialitzarà establint vincles que, en alguns casos, perduraran durant anys. A Manlleu i Vic, fa dues dècades i mitja es va prendre una decisió valenta i arriscada pensant en el bé comú i en la justícia social.
El model Manlleu o el model Vic –tothom en reclama la paternitat– va ser un projecte pioner al país, que va aconseguir el consens ideològic entre posicions que semblaven diametralment oposades i que, amb una gran visió de futur, va establir el repartiment d’alumnes amb necessitats educatives específiques entre totes les escoles de la ciutat, tant públiques com concertades.Amb el terme necessitats educatives específiques s’inclouen les vinculades a discapacitats, però sobretot les derivades de situacions socioeconòmiques (pobresa) o socioculturals (immigració). D’aquesta manera, es va aconseguir trencar amb la dinàmica de concentració d’alumnes en situació de pobresa o d’un mateix origen en determinades escoles i, alhora, es va afavorir la integració i la convivència.
L’any 2000, quan es va produir la fusió d’escoles a Vic i es va començar a aplicar aquest model de repartiment, el percentatge de població immigrant no arribava al 9%. Avui dia es continua aplicant el mateix sistema –des de fa uns anys, el model Manlleu-Vic s’ha estès al conjunt del país–, però la realitat és molt diferent: la meitat dels nens i nenes que neixen a Vic i Manlleu són fills de mares estrangeres, i la població immigrant representa gairebé el 30% a Vic i el 25% a Manlleu. A més, la taxa de pobresa a les dues ciutats és superior a la mitjana catalana, i durant el curs escolar arriben molts alumnes que s’han d’escolaritzar fora del període ordinari: és el que es coneix com a matrícula viva. Això fa que s’hagin reduït les places ordinàries, que se’n reservin més per a necessitats educatives específiques i que, com a conseqüència, als pares els sigui molt més difícil que se’ls assigni l’escola que han escollit per portar-hi els seus fills. Ara ja hi torna a haver escoles on les aules no són un reflex de la població de la ciutat i això va en contra que hi hagi un equilibri a l’hora de les preinscripcions.
Cal obrir un gran debat, allunyat de discursos demagògics, populistes i electoralistes, que empatitzi amb uns pares preocupats per l’educació dels seus fills, i que adapti a la realitat del 2025 l’esperit del model Vic-Manlleu que, en el seu moment, ens va convertir en pioners i ens ha fet millors com a societat. La manera més eficient de defensar aquest model és revisar-lo, posar-lo al dia i tenir en compte la singularitat de municipis com Vic o Manlleu. Ens hi juguem massa com per fer veure que no passa res.