"Volem independència energètica i, per contra, ens està arribant la transició a través de l'Aragó, que està fent un desplegament renovable a gran velocitat"

Fa uns dies el president de la Generalitat assistia a un acte on exposava, amb un optimisme exuberant, la bona feina que està realitzant Catalunya en matèria de transició energètica. L’optimisme del president m’hauran d’explicar d’on prové, ja que és totalment aliè a la realitat que està vivint Catalunya en aquest aspecte: no s’està ni assolint els objectius que s’han marcat des del govern en la PROENCAT (Prospectiva Energètica de Catalunya). En resum, el que exposa la PROENCAT 2050 és que cal promoure les mesures necessàries en l’àmbit de les energies renovables perquè el consum elèctric de Catalunya provingui –en un 50% l’any 2030 i un 100% l’any 2050– d’aquestes fonts renovables. Perquè l’any 2030 el 50% de la demanda elèctrica de Catalunya es cobreixi amb fonts d’energia renovables, la PROENCAT indica que caldrà disposar d’una capacitat de generació de 15.408 MW en fonts d’energia renovables, dels quals 5.243 MW han de ser eòlics terrestres, 2.185 MW solars fotovoltaics sobre teulades, 513 MW solars fotovoltaics en infraestructures i 4.459 MW solars fotovoltaics sobre terreny. Vegem algunes dades d’implantació a dia d’avui per posar-nos en context. Pel que fa a l’eòlica terrestre, complim amb un 26% dels objectius. La solar fotovoltaica en infraestructures i en terreny encara mostra uns números pitjors amb una implantació del 7%, i només amb l’autoconsum sobre teulada, on complim amb gairebé un 30% dels objectius, sembla que es va a bon ritme, però no és suficient. En conclusió, Catalunya està molt allunyada dels objectius fixats al 2030, i a dia d’avui només el 14% de l’energia elèctrica demanada prové de fonts d’energies renovables. Volem independència energètica i, per contra, en comptes de promoure la generació d’energia neta al nostre país i esforçar-nos per complir els nostres propis objectius, ens està arribant la transició a través de l’Aragó, que està fent un desplegament renovable a gran velocitat i que evacuarà part d’aquesta nova energia a Catalunya a través d’una nova infraestructura de xarxa elèctrica. Però, què està passant a Catalunya perquè no es despleguin les renovables al ritme que tocaria? A part d’una falta de lideratge espaterrant per part del govern, ens trobem amb una administració que alenteix totes les tramitacions amb una burocràcia excessiva, i amb un fenomen, NIMBY [Not In My Back Yard] (no al meu pati), instaurat en una part de la societat que frena també la instal·lació de generació renovable. Estem acomodats en la nostra zona de confort, volem encendre els llums de casa i tenir electricitat a l’instant, i a més que sigui neta, però no volem veure molins eòlics ni plaques fotovoltaiques prop de casa nostra; i ens pensem que amb les teulades n’hi haurà prou. La societat ha d’entendre que necessitem instal·lar renovables de forma massiva per frenar el canvi climàtic i evitar uns efectes devastadors pel nostre país. Evidentment, cal tenir un debat i analitzar els pros i els contres, però s’ha de tenir clar que les conseqüències de no fer la transició seran greus i afectaran la nostra qualitat de vida de forma important. I sobretot, cal un gran lideratge per part del govern, per impulsar aquesta transició de forma transversal i que tots els sectors hi estiguin involucrats. Posem-nos les piles.