Són petits moments, que s'acumulen i brillen

Escric aquest article el matí del dia 24. A casa cagarem el tió aquesta tarda. Els nostres nens, la majoria, ja saben de què va tot això i, malgrat tot, han continuat alimentant el tronc a base de bé i li han servit mandarines i bombons que, en algun cas, s’ha menjat el gos gros de casa. El mateix gos gros que es va cruspir una rèplica en miniatura del propi tió, per a disgust de la més petita de la casa, que encara creu en això de la màgia com jo crec en la bondat de les persones. Sense gaires proves, però amb convicció. Hem arribat a l’últim dia del calendari d’advent. Un calendari fet a mà a casa que, en lloc de xocolatines, ha portat cada dia una experiència per compartir tots plegats. Des d’anar a passejar els gossos, fer pastissos plegats o anar tots junts al cinema. Vam anar a veure la nova de Star Wars. La nova i l’última. Tan amical, tan explicativa, tan feliç... que vam sortir encantats. Que més val que de tant en tant guanyin els bons a algun lloc, per favor. El calendari d’advent casolà també ens ha portat algun regal, que, com a tothom, ens pot el consumisme de tant en tant. Ara mateix tinc la taula del menjador coberta de gomes d’esborrar amb formes d’animals –moníssimes– que no serviran per gaire res –ho sé–, però que ens han fet riure una bona estona. No són pràctiques, però sí boniques i divertides. I també convé, de tant en tant, arrapar-se a les coses boniques. Les útils, a vegades, acaben decebent. A l’entrada de casa hi ha penjades, al mirall, les postals de Nadal que he rebut. Ara que tothom envia whatsapps ja us podeu imaginar de qui són. El Raúl i el Jordi Turull des de Lledoners s’han recordat de mi i de la meva família, com de tantes altres famílies, i ens enviem desitjos d’esperança. I m’emociona i m’entristeix tant rebre aquestes postals que no puc ni vull seure a taula amb ningú que no entengui aquesta emoció. I potser sí que Catalunya està dividida, amics, i no passa res. Que jo no vull fer més comèdia ni anar quedant bé ni fent pedagogia ni eixamplant bases, que ells són on són i avui no faran cagar el tió amb els seus. Els meus. Ja sabeu qui sou. Qui són. Amb els meus passaré aquest dies. Amb els meus-meus. Veurem sèries, jugarem hores infinites a jocs de taula, tancarem les portes de la feina i obrirem les taules, allargant-les perquè hi capiguem tots. I fins farem alguna escapada i posarem –literalment– més llenya al foc i brindarem per continuar junts un any més. Les postals de Nadal són això. Aquests moments, petits, que s’acumulen i brillen. Sigueu feliços i gaudiu-los. Molt.

Són petits moments, que s'acumulen i brillen

Postals de Nadal