Article de Joan Coma

L’any 1990 el politòleg estatunidenc Francis Fukuyama pronosticava “la fi de la història”. Acabada la Guerra Freda aquest autor liberal sostenia que la democràcia liberal i l’economia de mercat ja no tenien rival. Es demostrava, afegia, la superioritat de l’actual sistema socioeconòmic i això faria que, més ràpid o més a poc a poc, tots els estats del món esdevindrien democràcies liberals integrades en l’economia de mercat global. Era, sens dubte, una tesi triomfalista. Pròpia del moment. Aquesta tesi també devia tenir l’objectiu polític de desincentivar l’organització de moviments polítics que volguessin plantejar alternatives per anar més enllà del limitadíssim poder de decisió que ens permet l’actual sistema. Morta l’esperança, moren els projectes transformadors. La història, tanmateix, no es va acabar aleshores. I aquesta confiança absoluta en un sistema que té moltíssimes mancances ha possibilitat, segurament, el deteriorament progressiu del mateix sistema democràtic liberal. L’autocomplaença sistèmica ha facilitat que nombrosos líders democràtics hagin tingut comportaments que han anat contra els mateixos principis democràtics i liberals. Comportaments que no han fet més que degradar les institucions liberals. Només cal pensar en els casos de corrupció per fer-se’n una idea. Preguntar-nos si la democràcia pot desaparèixer ens pot generar moltes incomoditats. Es viu més tranquil·lament si donem per descomptat que no viurem grans tragèdies, que allò que avui donem per descomptat, tot i les mancances que hi podem detectar, perdurarà sempre més. El cert és, però, que hi ha organismes internacionals que fa anys que ens estan advertint dels importants retrocessos democràtics que s’estan donant al món. Des del Departament de Ciència Política de la Universitat de Goteborg (Suècia) fa anys que es va iniciar el projecte Varieties of Democracy. A través de diferents indicadors aquest institut tracta d’avaluar, anualment, la qualitat de les democràcies existents. Les últimes edicions són meridianament il·lustratives. L’any 2019 l’institut titulava el seu estudi amb un “La democràcia s’enfronta a reptes globals”. L’any 2020 l’informe es deia “Aumenta l’autocratització. La resistència creix”. L’últim informa és encara més clar: “L’autocratització esdevé viral”. Totes aquestes anàlisis evidencien que allò que Fukuyama donava per descomptat a inicis dels 90 no s’aguanta per enlloc. Per bé o per mal, la història mai s’acaba. Fa pocs dies que Rússia ha iniciat una guerra amb Ucraïna que ningú pot saber com s’acabarà desenvolupant. Putin no és el líder boig que ens presenten les anàlisis autocomplaents de molts mitjans. I això no vol dir que no pugui liderar bogeries, com la invasió a Ucraïna. També es podria considerar una bogeria que dels cinc principals exportadors d’armes del món quatre siguin membres permanents dels estats que formen el Consell de Seguretat de les Nacions Unides: òrgan encarregat de vetllar per la pau mundial. L’autocratització que viu el món només té un antídot: més i més demandes de democratització, en tots els sentits i en tots els nivells. Començant per casa nostra, per les nostres feines i els nostres municipis. Només així no només farem que la democràcia no desaparegui, sinó que serem capaços de transformar-la i construir societats veritablement democràtiques. Ens hi va la pau mundial.

Article de Joan Coma

Pot desaparèixer la democràcia?