Pressupostos: mama por?
Aquests darrers dies, estem amb els pressupostos de la Generalitat amunt i avall. Si s’aproven o no, si s’han de renovar els darrers aprovats del 2023, o si s’ha d’anar a eleccions com va fer el president Aragonès el març del 2024 perquè no va aconseguir tirar endavant els d’aquell any. Es parla de la millora que suposa tenir nous pressupostos en comptes d’anar-los renovant. Que si noves inversions, que si augments de despesa aquí i allà. Cert, lògicament és millor legalment i comptablement disposar d’uns pressupostos, que si en les empreses serveixen de guia, però sobretot per saber els graus d’acompliment a misses dites, en el sector públic, sotmesos a uns creixents escrutinis tant per interventors, partits de l’oposició, els mateixos ciutadans que poden demanar comptes, s’han de mirar d’acomplir escrupolosament o justificar les desviacions. Darrere el pressupost aprovat la Generalitat té una autorització de nova despesa.
Però el ciutadà corrent, sense gaudir de tecnicismes econòmics i legals, crec que es pot fer un seguit de preguntes, algunes inquietants.
Quan els pressupostos no s’aproven i en lloc d’anar a eleccions es van renovant, tots els funcionaris de la Generalitat, inclosos mossos, mestres i metges, continuen cobrant, potser sense els justos augments que compensin els del cost de la vida i que han provocat les darreres protestes. Les inversions en edificis i infraestructures (sempre insuficients) es van executant. Quan aquestes inversions depenen de Madrid, com actualment, també amb problemes similars d’aprovació o pròrroga de pressupostos, les obres continuen, és clar que amb graus d’acompliment del 60% del que està acordat, quan a Madrid són del 120%. Perquè Catalunya, amb més del 20% del PIB i de la població, rep només un 10% del total invertit. D’això plora la criatura.
També ens diuen que les recaptacions d’Hisenda assoleixen màxims històrics. L’any 2025 a Catalunya van pujar un 11,4% i les de l’Estat espanyol, més del 10%. Una pregunta trivial. Si els pressupostos no es poden actualitzar i sols es renoven, on s’aparquen aquests augments de recaptació? Van per netejar deutes? S’aparquen al BBVA, o com s’ho fan? No crec que facin com l’inspector cap de policia que guardava més de 20 milions d’euros en efectiu a les parets de casa seva. Sortosament són apunts comptables. El pressupost darrer aprovat de la Generalitat el 2023 era de 41.025 milions d’euros i el que ara vol aprovar el govern Illa és de 49.200 milions d’euros. Acceleració constant. Es dobla el pressupost del president Montilla del 2006. Podem preguntar-nos, quantes famílies han vist doblar-se els seus ingressos en els darrers 20 anys? Segur que molt poques. A l’espera –santa paciència, tingueu pietat de nosaltres– que ens traspassin algun dia bona part de la recaptació de l’IRPF, entre altres impostos que van a Madrid grassos i tornen a Barcelona esquifits, un dèficit anual d’uns 21.000 milions d’euros, és a dir ens assemblem als euskalduns i els puguem dir com ells eskerrik asko, i nosaltres moltes gràcies, a què hem d’aspirar?
Doncs per exemple que no remunti més la fiscalitat que ens corprèn i ofega el país. Hom sap que 100 euros en mans dels particulars rendeixen com a 100. Quan fem obres, quan comprem, quan gastem, optimitzem aquestes despeses. En el món públic, sols pel tema obligat dels controls de la despesa que s’han de fer abans, de vegades durant i també després, de tots els temes de les licitacions, imprevistos i sobrecostos, els 100 poden rendir amb sort entre 60 i 70, no més. Admeten que les obres públiques s’han de fer precisament des del vessant públic que aplega els diners dels ciutadans, decideix l’ús tant d’ells com de l’espai comunal, certament els obligats controls retarden i encareixen molt. Com a exemple, un que no ha de ser exemple de ningú, Elon Musk, ha muntat un centre de dades de la IA en 122 dies quan a la UE, amb el mateix propòsit i amb la mateixa certesa que no ens podem quedar enrere en intel·ligència artificial, portem més d’un any només per decidir les localitzacions.
Tornant a aquestes recaptacions històriques d’Hisenda que no segueixen els augments ni del PIB ni del nivell de vida, hi ha aspectes qüestionables. No s’augmenten des de fa anys les bases de les taules que lliguen els ingressos anuals amb els impostos a pagar, la qual cosa fa que cada any s’hagi de tributar més perquè els ciutadans, ni que sigui només amb augments del cost de vida, van pujant en l’escala del que han de pagar, o pitjor encara, hi entren per primer cop. També quan la UE obliga legalment Espanya des de gener de 2025 que els autònoms que facturin menys de 85.000 euros no hagin de pagar IVA ni fer les declaracions, que això no s’acompleixi. Som els únics dels 27 que no apliquen aquesta norma i prefereixen les sancions.
Per això tot allò dels pressupostos lligats a la fiscalitat fa por. Altrament, hem d’esperar que dins d’aquests pressupostos es netegin partides ancestrals. Només un exemple, l’exèrcit espanyol, dins l’arma de la cavalleria, avui tancs, manté més de 1.000 cavalls, un coronel i d’ell cap a sota, un munt de soldats a Àvila, Écija, Jerez, Sevilla, Cantàbria, Saragossa i Donosti, amb el pretext de facilitar cobriments a uns pocs equins, que els particulars farien millor i més bé de preu. Cada any s’incrementa el mateix percentatge de la partida del Ministeri de Defensa per a la cria de cavalls. Això és anacrònic i com a mínim hauria de ser revisable. Es podrien acceptar els 500 cavalls que hi ha entre la Guàrdia Reial per presumir, i els de la Guàrdia Civil i Policia Nacional per les seves tasques, però res més.
Hem de procurar que en les partides que es van renovant sense escrutini d’utilitat, any rere any d’acord amb els increments pressupostaris, no ens passi com en el servei d’un far de la costa anglesa més de cent anys tancat i en desús, que encara tenia una família que cobrava del pressupost perquè ningú s’havia adonat que ja no calia. No podem deixar que passin coses com aquell funcionari de Cadis que va estar més de sis anys cobrant sense anar a treballar, o almenys sense estar arrepapat durant l’horari laboral en el seu lloc assignat.