Si tanco els ulls us diré que els grans records d’aquest any, o alguns d’ells, estan relacionats amb l’aventura

La frase, si sou fans de Harry Potter, seguiria dient “que en porto una de cap”. Us confesso que m’agrada la idea. Portar coses al cap, de cap, maquinar, planejar, participar… implica vida. Prometo solemnement que estic compromesa amb la vida. I amb l’alegria. I amb les ganes. Ho prometo per l’any que arrenca i per tots els següents. Prometo solemnement que no deixaré de viatjar. Acabo l’any a tocar de l’increïble mar del País Basc, entre roques enormes i museus relluents, i si tanco els ulls us diré que els grans records d’aquest any, o alguns d’ells, estan relacionats amb l’aventura. L’aventura d’una maleta petita, d’un somriure amic amb qui compartir la bogeria i de la bellesa que el món amaga lluny i a prop. Prometo solemnement que em comprometo amb la bellesa. Aquesta bellesa profunda del mar i l’arquitectura, i la natura i l’art. Aquesta bellesa profunda dins de cadascú, motor de la pròpia vida. I em comprometo també a menystenir l’altra. La dels quilos, les arrugues, el retinol i la cirurgia. Aquesta bellesa no és bellesa, és dolor i frustració i cal lluitar-hi. M’hi comprometo doncs. Prometo solemnement que em comprometo amb l’amor també. A estimar sense reserves els que estimo, estiguin a la distància que estiguin, a cuidar-los sense condicions com necessitin, a reclamar l’amor que mereixo i a estimar-me jo també a mi tant com pugui i sàpiga. A no deixar de mirar el món des d’aquest amor. Em comprometo solemnement també a comprometre’m. A participar de projectes. A seguir lluitant pel que crec, a seguir intentant fer les coses bé, a treballar amb constància i amb amor, a creure en el que faig, en el que fem. Em comprometo a no odiar. A no perdre el temps amb l’enuig i la ràbia. A practicar molt el gastar ironia fina i apartar tot allò i tots aquells que viuen addictes a l’odi i a la guerra. Em comprometo solemnement a ser com soc. A no vendre’m. A seguir aprenent a dir no, a dir ni parlar-ne, a dir: això és merda masclista i patriarcal. Em comprometo a seguir llegint (a escriure no sé si puc comprometre-m’hi perquè les paraules fan vaga de ficció últimament i tampoc no les apreto… sé que ja vindran), a seguir gaudint del talent dels altres, a seguir aprenent, a seguir estimant els llibres, el teatre, l’art, la cultura i l’aprenentatge. Prometo solemnement que en porto una de cap i que tinc (tenim) un any davant, com una immensa pàgina en blanc, per maquinar i conspirar i estimar la vida.