Sempre m’ha agradat l’olor de sofre que desprenen les palmes i palmons. És el procés adient perquè un cop arrencades i tancades en una caixa fosca agafin aquell blanc groguenc tan bonic i resplendent per lluir el dia de Rams

“Pueri hebraeorum (Els infants hebreus) portantes ramos olivarum (portant rams d’olivera).” Sí! Realment és un relat al·lucinant, de festa, de joia i d’alegria, malgrat que al cap de poc tot sigui dramàtic i cruent fins al dia de Pasqua. La cultura tradicional ha associat aquesta entrada triomfal a Jerusalem amb l’anunci de la primavera i en la diada dels infants. Recordo amb emoció un diumenge de Rams a Sevilla, a la carismàtica plaça del Salvador, amb una temperatura agradable, la Setmana Santa molt amunt del…