L'home que ens fa riure i escarnim per bajanades com les que diu sobre l'autisme té els codis del sistema d'armament nuclear més potent del món

M’ha regalat un pot de crema de mans amb suau aroma de coco. Quan me l’he posat aquesta nit abans d’anar a dormir he vist que deixa una mena de brillantor a la pell, com un glos, com purpurina. Amb el món anant-se’n a la merda i nosaltres posant-nos crema de mans que brilla. M’ha fet la sensació que hem perdut el nord. Té gràcia que ho hagi pensat així, amb les mans que em brillaven, en lloc de quan escolto la ràdio o em salten els titulars a X. Quan això passa i les meves neurones s’assabenten que una dona ha mort a mans del seu germà, o que el govern espanyol ha acceptat un bloqueig de compravenda d’armes amb Israel a excepció de quan li interessi (o sigui, un bé més gran que no vendre-li) que aleshores sí que hi podrà seguir fent tractes, o quan Trump assegura que es mereix el Premi Nobel de la Pau, ell, l’home que tracta altres homes com si fossin fang, crec que les notícies entren com un dard i encerten en la diana del pensament com han de fer. Pam. Res més. És quan les comparo amb les coses menudes de la vida, no les menudes importants sinó les menudes ridícules, que el cap m’explota. Dediquem hores, vides, processos de pensament i temps, temps i temps a coses cosmètiques. I no parlo de productes cosmètics com a tal, que en part també, sinó a coses que no són essencials, a coses que són accessòries, a coses que no van de la vida en si sinó d’embellir-la artificialment i estúpidament. A coses com la crema de mans amb suau aroma de coco i un suave toque de glos, que és el que diu el pot. I mentrestant, aquesta sensació una mica massa intensa que el món se’n va a la merda. Miris on miris sembla que les coses estan descontrolades i que tenim el destí del planeta en mans d’éssers infantils i egocèntrics sense cap por de fer-ho saltar tot pels aires per demostrar que a treure pit i fer bajanades no els guanya ningú. Ja sé que cadascú es mira les coses des del seu punt de vista, però heu sentit les declaracions del ministre israelià Ben-Gvir quan ridiculitza i acusa de terroristes els, aleshores detinguts, membres de la flotilla? Aquest home mana allà on mana, m’enteneu? Quan Trump diu les bajanades que diu sobre l’autisme ens pixem de riure i l’escarnim dient que està sonat i que no para de fer el ridícul, però aquest home té els codis del sistema d’armament nuclear més potent del món. M’enteneu? Quan els governs juguen a la puta i la Ramoneta amb un conflicte com el d’Israel i Palestina intentant sempre caure de peu… aquesta gent que no es posa al costat de la vida i del mínim sentit comú, són els que manen a tot arreu, eh? Els que manen. Estar en mans de descerebrats em posa nerviosa. Que ens dediquem a inventar cremes de mans que tenen purpurina en lloc de canviar tot això, també.Per molta olor de coco que porti, la cosa. El món no fa pas olor de coco precisament.

L'home que ens fa riure i escarnim per bajanades com les que diu sobre l'autisme té els codis del sistema d'armament nuclear més potent del món

Purpurina