Hi ha un mercat negre de l'empadronament a la majoria dels pobles i ciutats des de fa anys. Ripoll no en té l'exclusiva: és el sistema qui afavoreix que aquest existeixi

Ni una, ni dues, ni tres. Fins a quatre vegades Ripoll ha estat portada d’un diari d’abast nacional com El Periódico, en només una setmana. El motiu ha estat les dificultats que l’alcaldessa de la capital del Ripollès, Sílvia Orriols, posa a les persones immigrades a l’hora d’empadronar-se. No comparteixo la manera de fer de l’alcaldessa, perquè acaben pagant justos per pecadors, i encara comparteixo menys que siguin sempre els immigrants els que estan en el punt de mira, però el tema no és aquest. El que sorprèn és que el diari en qüestió hagi trigat tant a adonar-se que existeix un mercat negre d’empadronament i ens ho venguin com una exclusiva, quan, precisament, qui no té l’exclusiva d’aquest mercat és Ripoll. La realitat és que es practica des de fa anys a la majoria dels pobles i ciutats, només s’ha de parlar amb els responsables d’aquest tràmit en qualsevol consistori. Ripoll no és qui afavoreix el mercat negre dels empadronaments, ho fa el sistema. Per empadronar-se només cal anar a l’Ajuntament amb un contracte de lloguer o compra d’un habitatge essent-ne el titular, o bé amb un document signat pel propietari conforme t’hi deixa viure. Un cop empadronat ja tens dret a l’educació i a la sanitat, a part de poder rebre altres ajudes: has entrat al sistema. El problema arriba quan es cobra algun tipus de prestació social. A l’hora de concedir-les es calcula el total d’ingressos dels que hi viuen i, sovint, és un llindar extremadament baix. Amb l’objectiu de facilitar aquesta concessió, membres de la mateixa família opten per empadronar-se a un altre habitatge. I aquí és quan apareixen els que veuen la possibilitat de negoci: propietaris (immigrants i autòctons) ofereixen els seus pisos per deixar-t’hi empadronar a canvi de diners. Però això no és nou. Fa anys que es fa, molt abans que existís l’Orriols com a fenomen. Lluny de solucionar-lo, les administracions superiors han mirat sempre cap a una altra banda i han deixat els ajuntaments sols davant la problemàtica. Vaja, com sempre. M’explica un funcionari ripollès que, més d’una vegada, algun propietari l’ha amenaçat pel carrer per haver posat traves a l’hora de deixar empadronar més gent a un pis, on representa que ja hi viuen deu persones. I un policia local, també del Ripollès, recorda que fa anys, quan treballava a un poble de la Garrotxa, va anar a comprovar quantes persones vivien en un pis on constaven una trentena d’empadronaments. Només dos van poder demostrar que era casa seva. Per posar un altre exemple més lacrimogen, una amiga m’explica que al bloc de pisos on viu, a Camprodon, es va trobar una carta dirigida a un nen que vivia al pis de sobre. El remitent posava Reis de l’Orient (s’envien des de l’Ajuntament), però tot i posar-la a dins de la bústia que corresponia, al cap d’un dia la tornava a trobar abandonada. Li sabia greu que el nen no la rebés i, per això, la va anar a entregar a mà. Va sortir un senyor i li va dir que aquell nen estava empadronat allà, però no hi vivia. I d’això fa deu anys. Els ajuntaments hi lluiten com poden, però és del tot inviable poder comprovar pis per pis si la gent que hi està empadronada realment hi viu. El sistema requereix una revisió urgent, i no aprofitar que el tren passa per Ripoll per fer veure que els mals venen tots d’allà. L’única cosa que fa l’Orriols és allargar i demorar el procés d’empadronament, amb un màxim de tres mesos, perquè sortosament és l’única cosa que li permet la llei, malgrat prometre i jurar represàlies majors. De tots els personatges que han alçat la veu escandalitzats per aquesta pràctica, m’ha sorprès especialment la de l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Si a Ripoll el mercat negre de l’empadronament va a 200 euros, no vull imaginar-me a quant deu anar a Barcelona. Quanta hipocresia.

Hi ha un mercat negre de l'empadronament a la majoria dels pobles i ciutats des de fa anys. Ripoll no en té l'exclusiva: és el sistema qui afavoreix que aquest existeixi

Quan el tren passa per Ripoll