La Maido estima la clientela, de qui sap molt bé com són, així la seva xerrameca i esclats de riure fan vibrar parets i orelles d’alegria

Maido ha fet 50 anys a Torelló, la perruqueria més anomenada (si les fonts no enganyen). Pentina els cabells de gent de totes les edats i orientació afectiva. La Maido tracta igual de bé a tothom, amb cordialitat, respecte i il·lusió. En aquests cinquanta anys no ha perdut el somriure ni la rialla. Ha passat per moments dolorosos i durs, la feina de perruquera castiga molt els braços, l’esquena i les cames i al llarg dels anys es va intensificant, carrega ossos i tendons, que deixen anar un dolor que ja no marxarà mai. Tanmateix, ella està encara al peu del canó perquè abans de res és artista, estilista i perruquera. De les seves mans en surt l’art que lliura amb un somriure a la clienta amb satisfacció. Estima la seva professió, el seu art; estima la clientela, de qui sap molt bé com són, així la seva xerrameca i esclats de riure fan vibrar parets i orelles d’alegria. No tothom pot dir que ha treballat cinquanta anys fent la feina que més li agrada. Va començar molt d’hora en la feina de perruqueria que tant li agrada i n’ha fet art, el seu art, la seva depurada manera d’endevinar el tallat, el color, el recollit que li estarà bé a cada client i ho diu sincerament pel bé de la clienta com de la manera que es trobarà més bonic i millor sentint-se guapa i surten per la porta amb un somriure de satisfacció. Tant és que sigui un nadó, un nen content o emmurriat que no vol que li tallin els cabells, però les mares manen i això és sagrat. Però quan ja són més grandets escolta els nens i nenes, perquè a ells, diu, sí que els fa cas perquè saben el que volen. Creu que els preadolescents i adolescents s’han de sentir bé amb ells i no n’hi ha cap que faci el ridícul perquè tots són guapes i guapos. Maido és molt més que una perruqueria. Anys enrere la seva mare, de tant en tant anava a fer-se pentinar i com de guapa es trobava i orgullosa del que havia aconseguit la seva nena. Encara em sembla veure-la asseguda a la butaca cofoia de la seva Maido. Era bonic veure els somriures que es donaven quan els seus ulls es trobaven, una mirada còmplice d’estima mútua. Ha sabut destacar en el competitiu món de la perruqueria. Un cop fet l’aprenentatge per poder treballar, ella va continuar formant-se anant a cursets a tot arreu impartits per destacats perruquers per aprendre, com per exemple, la tècnica de posar clips en un pentinat espectacular sense que cap clip faci nosa o mal, o menys espectacular sense que cap clip, ben consolidat es mogui del ble de cabells que li han tocat. Va assistir a cursets de països d’arreu d’Europa i on les grans marques ensenyaven les novetats de sector. Val a dir que és força temperamental i amb un sentit de la justícia molt gran, fins al punt que es queixarà a la premsa amb un bon escrit. Si creu que l’Ajuntament no està prou al cas d’algun fet o qualsevol cosa que pot passar al carrer, s’hi personarà i demanarà parlar amb l’alcalde. També va fer un bon rebombori quan la societat d’autors es personava a les perruqueries que tenien música ambient i els exigien el pagament als drets d’autor. Va ser capaç de posar d’acord perruquers, comerços i altres negocis pel que consideraven un abús i va anar bé. El seu sentit de la justícia va fer moure consciències. Van actuar tots a una i se’n van sortir. Ha celebrat, amb tota la clientela, aquesta data d’arribar a 50 anys treballant de perruquera i ho ha fet amb una gran festa acompanyada de la família, amics i parròquia. Poca gent hi va faltar. També hi va assistir l’alcalde, que no volia deixar de felicitar la Maido per la seva feina i el seu tarannà de torellonenca compromesa, per una torellonenca que fa poble. Tots els autònoms haurien de celebrar aquestes fites amb amics i clients, veure el recorregut de l’empresa que han muntat de ben jove i mostrar tot el que s’ha fet en els darrers 50 anys. És la riquesa social del poble, l’admiració de la comunitat que poden donar idees a la gent jove per a fer el que els agrada, tirar endavant la seva idea de negoci, lluitar i fer-lo créixer per sentir-se orgullosos de la feina ben feta. Aquestes celebracions són exemples per als joves i encara ho serien més si s’anés a les escoles a explicar com és la seva feina. En definitiva, tots els pares haurien d’explicar les seves feines a nois i noies pel futur. És una manera de dignificar moltes feines poc considerades i desmitificar aquelles que de tan considerades arriben a no ser-ho tant. Que important era aquesta festa que l’alcalde no se la va voler perdre, atès que pel comerç és molt important i, potser, fer una actuació al poble per obsequiar l’esforç, valentia i coratge dels comerciants, negocis, etc. que arriben a aquesta fita, un reconeixement a la feina ben feta. Els Passarells va reunir molta gent per celebrar un esdeveniment de tota una vida d’esforç. Es va fer petit enmig d’un jardí d’aires mediterranis d’alts arbres que donen ombra agraïda. El parlar alegre, aïllat dels sorolls. Un lloc que ha fet dels 50 anys de treball un espai confortable i amable.

La Maido estima la clientela, de qui sap molt bé com són, així la seva xerrameca i esclats de riure fan vibrar parets i orelles d’alegria

Quan la feina és art, Maido