El repte no és només desenvolupar tecnologia, sinó fer-ho bé: amb criteri, responsabilitat i visió a llarg termini

Vivim un moment en què la tecnologia està transformant la manera com ens cuidem. De les consultes als hospitals i fins i tot a casa, cada vegada es generen més dades sobre la nostra salut: imatges, mesures, registres clínics, seguiments. Aquest volum d’informació, que fa només uns anys era difícil d’interpretar, avui es pot analitzar amb noves eines basades en intel·ligència artificial. Però, què vol dir exactament això? Vol dir que, a partir de dades, els sistemes poden detectar patrons, ajudar a identificar riscos o donar suport a la presa de decisions. No substitueixen els professionals, però sí que poden aportar una nova capa de coneixement. En lloc de mirar una sola fotografia, permeten veure l’evolució, comparar casos similars i anticipar situacions. Aquest potencial ja no és només teòric. Avui, per exemple, hi ha sistemes que permeten analitzar imatges clíniques per fer el seguiment de ferides cròniques, ajudant a mesurar-ne l’evolució amb precisió i a detectar signes d’empitjorament abans que siguin evidents. També s’estan utilitzant eines d’intel·ligència artificial per automatitzar la captura de constants vitals, com la freqüència cardíaca o la respiració, a partir d’imatges o sensors, reduint la càrrega de treball dels professionals i facilitant el monitoratge continu. En l’àmbit de la gestió de la salut, la IA també està començant a tenir un paper rellevant. Sistemes capaços de llegir i interpretar documents clínics o administratius poden agilitzar l’entrada de dades, reduir errors i millorar la qualitat de la informació disponible. Això permet que els professionals dediquin més temps a allò que realment aporta valor: l’atenció al pacient. Dades, decisions i responsabilitat D’altra banda, les dades no tenen significat si no es posen en context. I en salut, el context ho és tot. Entendre què mesuren, com s’han obtingut i fins on són fiables és essencial per evitar decisions equivocades. Per això, cal recollir-les amb rigor, interpretar-les amb criteri i assumir-ne les limitacions. En aquest àmbit, una mala lectura no és només un error tècnic: pot tenir conseqüències reals sobre les persones. Per això, quan es parla d’intel·ligència artificial aplicada a la salut, no només es parla d’algorismes (programes informàtics). Es parla de responsabilitat. Qui valida els resultats? Com sabem que un sistema funciona bé? Què passa si s’equivoca? Aquestes preguntes no són teòriques. Formen part del dia a dia de qualsevol iniciativa que vulgui incorporar tecnologia en entorns clínics. I són l’eix principal i el motiu pel qual Europa ha apostat per un marc regulatori específic. El paper del marc europeu La Unió Europea ha estat una de les primeres regions del món a establir una regulació clara sobre la intel·ligència artificial: l’AI Act. Aquest marc no busca frenar la innovació, sinó assegurar que es desenvolupa amb garanties. Una de les idees clau és que no totes les aplicacions d’IA són iguals. Algunes tenen un risc baix, com els sistemes de registre. Altres, en canvi, poden afectar drets fonamentals o decisions crítiques, com passa en l’àmbit de la salut. Aquestes últimes es consideren d’alt risc i estan subjectes a requisits més estrictes. Entre aquests requisits hi ha la necessitat de transparència, de qualitat de les dades, de traçabilitat i de supervisió humana. En altres paraules, no n’hi ha prou que un sistema funcioni: cal que es pugui explicar, auditar i validar. Això implica també un canvi cultural. La tecnologia deixa de ser una “caixa negra” i passa a formar part d’un ecosistema on la confiança és essencial. Tecnologia que acompanya, no que substitueix Un dels grans riscos del debat sobre la intel·ligència artificial és plantejar-lo en termes de substitució: màquines contra persones. Però aquesta visió simplifica massa la realitat. En salut, la tecnologia té sentit quan acompanya els professionals, no quan els reemplaça. Pot ajudar a estalviar temps en tasques repetitives, a millorar la qualitat de la informació o a detectar senyals que podrien passar desapercebuts. Però la decisió final és i continuarà sent humana. De fet, un dels elements centrals del marc regulatori europeu és precisament la supervisió humana. Cap sistema d’alt risc hauria de funcionar sense aquesta capa de control. Això no només és una garantia de seguretat, sinó també una manera de preservar la confiança dels pacients. Cap a una innovació amb sentit La incorporació de la intel·ligència artificial en salut és, sens dubte, una oportunitat. Pot contribuir a millorar l’eficiència, a personalitzar l’atenció i a fer més accessible el coneixement clínic. Però aquesta oportunitat només es materialitzarà si es construeix sobre bases sòlides: dades de qualitat, validació rigorosa, supervisió humana i un marc regulatori clar. Des de la UVic-UCC, iniciatives que combinen recerca aplicada, col·laboració amb el sistema sanitari i desenvolupament tecnològic estan contribuint a explorar aquest camí. Projectes orientats al monitoratge remot, a l’anàlisi automatitzada d’imatges clíniques o a la generació de suport a la decisió clínica en són alguns exemples. El veritable repte no és només desenvolupar tecnologia, sinó fer-ho bé. Amb criteri, amb responsabilitat i amb una visió a llarg termini.Perquè, al final, la pregunta no és què pot fer la intel·ligència artificial, sinó com volem que formi part del nostre sistema de salut.

El repte no és només desenvolupar tecnologia, sinó fer-ho bé: amb criteri, responsabilitat i visió a llarg termini

Quan la IA entra a la consulta