La representació de la Mare de Déu mentre dona el pit a Jesús es va divulgar des de l’alta edat mitjana per tota la cristiandat

La idealització de la relació de Maria amb el nen Jesús no es podia abstreure de la imatge íntima de l’alletament. En aquest cas, l’escena del fill que pren l’aliment del pit de la seva mare és, com un gest quotidià de relació i amor maternal, un símbol de l’estreta connexió de l’entitat humana amb la divina.

El moble reliquier de la catedral de Vic, actualment a la sagristia major, conserva una petita ampolleta de vidre que suposadament contenia “llet de la Mare de Déu”. En el número 55 del sumari de l’armari de la banda de l’Evangeli hi consta: “De lacte Beatissimae Virginis Mariae”. Encara s’hi pot veure el flascó. L’origen d’aquesta relíquia mariana, força preuada a l’edat mitjana, tenia un origen ben peculiar. A Betlem, encara hi ha l’església de la Llet. Es tracta d’un edifici de l’orde franciscà construït sobre les restes d’una capella més antiga que correspon a la cova on la tradició diu que la Mare de Déu va donar de mamar al nen Jesús abans de la fugida a Egipte. La roca té un color blanquinós i s’atribueix al fet llegendari de la caiguda d’una gota de llet que s’havia escolat dels llavis de Jesús. La dissolució de pols d’aquests murs proporcionava un líquid semblant a la llet i al qual se li atribuïen propietats miraculoses. Els pelegrins catalans medievals que visitaven Terra Santa tenien per cert aquest relat i procuraven obtenir la suposada llet per dur-la a casa seva en petits atuells. Se’n trobaven en llocs destacats com la capella del castell de Mont-rodon, a Taradell, on constava en un inventari de 1343.

La representació de la Mare de Déu mentre dona el pit a Jesús es va divulgar des de l’alta edat mitjana per tota la cristiandat. Per exemple, encara se’n poden veure a les esglésies de monestirs, a Santa Maria de l’Estany, a santuaris, com al de la Mare de Déu del Far, o al cèntric carrer de la Mare de Déu de les Neus de Vic; en d’altres llocs, com a Montgrony, l’aigua de la font on suposadament es va trobar la imatge mariana brolla d’un dels pits de la Mare de Déu. Més enllà dels habituals i efímers pessebres nadalencs, la representació de Jesús infant acompanyat de la seva estirp és present tot l’any en molts racons ben propers.