Els relats tràgics expliquen la història de la humanitat. Sap greu. Els crits muts d'una guerra ensordeixen el negoci opac de l'armament

“I els vells perjudicis fàcilment es convertien en odi. Sovint, d’aquest odi, en sorgia la violència.” Nadia Murad Nadia Murad va guanyar el Premi Nobel de la Pau el 2018. Ha escrit Jo seré, l’última obra autobiogràfica sobre el seu captiveri i la seva lluita contra Estat Islàmic. Qui hauria de llegir el llibre no el llegeix. I aquests dies com que visc la guerra de prop em demano quan serà l’última? Mai? Els relats tràgics expliquen la història de la humanitat. Sap greu. Els crits muts d’una guerra no ensordeixen el negoci opac de l’armament. I aquests dies a les poblacions d’Osona arriben moltes famílies foses per culpa d’una altra guerra que es va encetar al mes de febrer, però que ja fa vuit anys que se les foten. Per què plors i més plors han d’ofegar la piuladissa dels ocells de tantes primaveres? Una de les tasques de la ministra de Defensa és inaugurar fires internacionals d’armament que diuen que són de defensa i seguretat (FEINDEF). Espanya és la setena potència que exporta armament al món. I aquests dies mentre se celebrava el Carnaval de Torelló les famílies ucraïneses es van tancar als seus caus amb pany i forrellat per no sentir ni el so de les sirenes ni els petards de festa. La disbauxa de la gresca els connectava amb la guerra. Amb la disfressa obligada de refugiat hi ha por, desemparament, soledat, tristor, angoixa, desconnexió i tot plegat barrejat amb l’agraïment cap a les famílies d’acollida. Els explico que un avi de la meva família, mentre lluitava al front de l’Ebre, va escriure una carta a la seva dona dient-li que ell estava bé i amb poques paraules li demanava com estava el seu fill i que anessin a buscar patates a casa dels parents. Només desitjava que ells estiguessin protegits. La noia voluntària, que ens ajuda a traduir, va explicar aquest relat, i la resta de famílies es van solidaritzar amb mi, com si allò que vaig dir acabés de passar. Els seus homes fan el mateix. Els missatges són curts, però els diuen que estan bé. Si el nen està en un lloc segur jo estic bé. No podíem celebrar la festa del carnaval encara que ens convidessin. Eh que ho enteneu? Ens deien. Els seus cors trossejats demanen tornar a casa amb els seus. Tenen pocs estalvis, volen ajudar les famílies que els acullen, volen treballar, no volen ser una nosa, potser hauran de marxar, cap a on? On trobin feina. Potser al Canadà, Alemanya, Anglaterra? Volen tornar a casa. Ens ensenyen el que feien. Els retrats que dibuixava la filla adolescent, els pastissos artístics d’una mare que també és mestra. Sense aquesta guerra jo no hauria conegut aquestes mares. El cor se m’encongeix. Els ulls se’m neguen. I les mares desconegudes de tantes guerres oblidades? Ens abracem. No podem fer res més. Necessitem estimar-nos.

Els relats tràgics expliquen la història de la humanitat. Sap greu. Els crits muts d'una guerra ensordeixen el negoci opac de l'armament

Quan serà l’última?