El mercat municipal no és només un edifici: és un símbol del model de ciutat que Vic pot construir. Avui, la ciutat té una oportunitat única per decidir si vol ser una ciutat amb identitat pròpia i compromís local

Jaume Colomer Si la resposta és en quilos o newtons, direm que la suma de totes les seves càrregues. Però sovint els edificis pesen més en termes econòmics, socials, culturals o polítics que el que pesen només pel formigó i les persones que en fan ús. Ara fa una mica més d’un any, va tancar el mercat municipal de Vic. Va ser una mort anunciada. I malgrat que em dol dir-ho, crec que per alguns fins i tot desitjada. Aquests dies l’estan enderrocant. La manca d’entesa entre els paradistes (l’empresa gestora) i el govern de la ciutat (l’edifici és de propietat municipal) va derivar en una manca de manteniment, degradació constant i tancament gradual de parades. Podem discutir sobre qui tenia la responsabilitat de fer el manteniment de l’edifici i fins a quin nivell. Però és evident que si no hi ha hagut interès polític (projecte i pressupost) les bones paraules i el suport han pesat ben poc. L’edifici en si té un pes arquitectònic per a la ciutat. És un dels pocs exemples d’arquitectura brutalista a Vic. Reformar-lo i revitalitzar-lo hauria estat una manera de conservar un espai amb pes històric i cultural. I de ben segur, hauria estat molt més barat que enderrocar-lo per fer-hi un edifici nou. La seva estructura sòbria aportava un caràcter singular al paisatge urbà i de contrast amb La Farinera. I una reforma atrevida (em ve al cap “la Fàbrica” de Ricardo Bofill) ho hauria demostrat. Tanmateix sembla que enderrocar-lo sigui com fer neteja de consciència: la manera més ràpida d’enterrar l’esquelet d’un mort que no tens interès a carregar. Pensant ja en un nou mercat, hem sentit mil vegades que aquesta seria una aposta per l’economia de proximitat i la identitat territorial. Que podria ser un centre neuràlgic per a productors locals i veïns. Però si totes aquestes raons no pesessin prou perquè l’actual govern de la ciutat fes seu el projecte, està bé recordar que Vic disposa d’eines executives per gestionar equipaments com aquest. Vicfires (Organisme Autònom de Fires i Mercats) o Creacció (l’agència de promoció econòmica participada per Vic, Manlleu i Consell Comarcal d’Osona) són organismes que haurien de servir per impulsar i gestionar projectes com un mercat municipal. També està bé recordar que a escala comarcal fa anys que es desenvolupen la Xarxa de Productes de la Terra o el Mengem d’Aquí. Projectes que pretenen donar valor als productors locals i singulars. Però també estaria bé que Vic, amb el seu pes específic, actués com a capital en el seu territori. Tanmateix, últimament, en lloc de parlar mercat, parlem de CAP. Sembla que un equipament hagi d’anar en detriment de l’altre. En realitat no tenen res a veure. Amb un toc d’humor, podríem dir que tots volem visitar mercats quan anem a les ciutats, però que difícilment ens ve de gust de visitar els seus CAP. Bromes a banda, un mercat municipal és un projecte de gestió local, mentre que un CAP depèn de la Generalitat. Que des de l’Ajuntament es parli de traslladar un CAP d’un lloc a un altre és quelcom sorprenent. Vic necessita un tercer CAP i l’Ajuntament en tot cas hauria de pressionar perquè la Generalitat el construís. Renunciar a un projecte de mercat és deixar en mans d’una altra administració la responsabilitat d’omplir aquest espai. A mi em suggereix una manca d’ambició per liderar el desenvolupament econòmic i social de Vic, deixant el futur de la ciutat en mans externes. El mercat municipal no és només un edifici: és un símbol del model de ciutat que Vic pot construir. Avui, la ciutat té una oportunitat única per decidir si vol ser una ciutat amb identitat pròpia i compromís local o si prefereix renunciar a aquest espai i alliberar-se del pes d’un projecte que podria haver estat transformador. L’administració és lenta a l’hora d’impulsar els projectes i no permet els canvis de rumb. És indispensable que els líders i partits polítics tinguin clars els seus projectes de mandat. El debat de si es vol un mercat de vegades sona a excusa i permet anar enterrant lentament aquest record. La ciutadania hauria de saber clarament quina és la posició del govern municipal i els partits de l’oposició respecte a un nou mercat municipal.

El mercat municipal no és només un edifici: és un símbol del model de ciutat que Vic pot construir. Avui, la ciutat té una oportunitat única per decidir si vol ser una ciutat amb identitat pròpia i compromís local

Quant pesa un edifici?