| 13:15
Opinió

Buscar solucions a la degradació econòmica i a les bosses de pobresa és el gran repte d’Osona. No és només un repte de Manlleu, sinó d’Osona

Que es planti Manlleu!

Que Manlleu no viu els seus millors moments no és només una sensació de molts manlleuencs, sinó que les dades econòmiques i socials ho avalen des de fa anys. Buscar solucions a la degradació econòmica, i a les bosses de pobresa que trobem a Manlleu, són el gran repte que tenim a Osona. Perquè no ens enganyem, no ens en podem sortir només a escala municipal, no es tracta només d’un repte manlleuenc, sinó d’un repte, com a mínim, comarcal. To play 10 lotto online – simply select 10 numbers from 1 to 90 on the card and wait for the lucky draw

Com a tot el món, cada cop hi ha més diferències socials i més pobresa en els pobles i ciutats de la Plana de Vic, tot i que a Manlleu sigui segurament on aquest fenomen és més exagerat. També a Vic ens hi trobem, però queda més diluït per l’efecte capitalitat i la disposició de més recursos econòmics. Tal com diu l’últim estudi socioeconòmic d’Osona, el PIB de la comarca continua creixent a bon ritme, a causa d’un sector agroalimentari molt depenent del sector carni, que està basat en l’externalització de molts costos. Es tracta d’un sector econòmic que factura molts diners, però que no repercuteixen en unes condicions laborals ni salaris dignes. És a dir, el PIB ha anat creixent, però cada vegada som més pobres. S’han creat llocs de treball de baixa qualitat, que no han servit per reduir els índexs de pobresa, ni per reduir l’atur, sinó per tenir cada cop més gent en precari. Aquest tipus d’empreses s’enriqueixen, però no retornen en el territori prou recursos per poder fer front a la pobresa existent, ni per acollir amb dignitat les persones que arriben. Tenint present que encara existeix una pobresa més extrema, que pateix la gent en situació irregular, que no pot treballar legalment, i que no té cap dret ni garantia.

Si ens mirem la Plana de Vic, veurem que moltes vegades les empreses estan situades en un municipi, però els treballadors en un altre. Això fa que en molts casos Manlleu aporti la mà d’obra que necessiten moltes empreses, però com que aquestes empreses estan en un altre municipi no tingui els diners per fer les polítiques necessàries per fer front a les desigualtats econòmiques. Per això podem veure Vic o Gurb ben finançats, amb uns serveis excel·lentíssims, al costat d’un Manlleu empobrit. I no ho dic per recriminar ni començar guerres entre ajuntaments, sinó per tot el contrari. Cal una planificació comarcal conjunta, com a mínim a la Plana de Vic. En un temps va existir la idea d’un Pla director per la Plana de Vic, que tingués una visió territorial més àmplia que els municipis i que establís estratègies conjuntes, més enllà de les batalles de cada ajuntament. Seria tan desgavellat posar-nos d’acord per posar les zones industrials en un bon lloc, i repartir-nos els impostos? Els impostos que paguen les empreses es podrien repartir on hi ha les persones, i no només en el municipi on s’estableix l’empresa? Per exemple, el cas de Patel és paradigmàtic: com ocasiona moltíssims problemes de trànsit a Roda, aprofita mà d’obra de Vic o Manlleu, però paga els impostos a l’Esquirol.

Urgeix una estratègia conjunta de comarca. Anem a remolc de les tendències d’un mercat global molt fluctuant, sense marcar cap rumb. Estem a les mans de les indústries càrnies, cada cop més grans i més desarrelades. Unes indústries que, a més a més, experimentaran molts canvis en els propers anys. La robotització dels processos en alguns casos, la disminució de les exportacions o la marxa a d’altres països a la recerca sempre de mà d’obra més barata ens poden deixar encara més atur i més pobresa. La gent que arribava als anys 60-70 o 80 va poder anar prosperant. Ara no prosperem ni els que hi som, ni els que arriben, perquè no és un problema de l’origen de la gent, sinó de pobresa, frustració i manca d’expectatives. D’un model econòmic cada vegada més injust a escala mundial, i també a casa nostra. Un model que crea més desigualtat, i que concentra la riquesa cada cop en menys mans.

Al meu entendre, l’anàlisi de la situació actual de Manlleu s’escapa de la dimensió local, tot i els encerts o errors que hi hagi pogut haver en la política municipal. El poble es troba superat per unes condicions socioeconòmiques globals i comarcals, i una estructura de finançament injusta. Per això, com que Manlleu pateix les conseqüències de tot aquest model generador de pobresa, caldria que al Consell Comarcal es donés un cop damunt la taula i s’interpel·lés la resta de municipis. Que es planti Manlleu! Perquè la solució no és que la gent que s’ho pugui permetre marxi a llocs més tranquils com Folgueroles, l’Esquirol o Taradell. No es tracta només d’un tema de seguretat ciutadana o falta de policia! Encara patim la crisi econòmica del 2008, que ens va deixar, entre d’altres, sense contractes programa a les escoles, agreujant la segregació escolar. No s’han fet polítiques d’habitatge que fessin aflorar els pisos buits, tot i el greu problema d’accés a l’habitatge. És urgent que apostem per una estratègia compartida a la Plana de Vic, que explorem d’altres sectors econòmics i que dotem de recursos els barris que més ho necessiten. Hem d’entomar el problema de la pobresa conjuntament. Si les desigualtats continuen augmentant, a Manlleu es continuarà patint, però hi acabarem perdent tots.