Què hem de fer?
No ens equivocaríem gaire dient que el gran titular de dijous passat en aquest periòdic va suscitar una reacció molt, molt, relativa en els qui detenen realment el poder. Parlem del titular sobre la pèrdua del 23% de les terres de conreu d’Osona en els darrers seixanta anys.
El sòl agrícola es va convertint en bosc per abandó de la pagesia; en zones industrials, moltes d’elles del tot desocupades; en asfalt de carreteres, prescindible en molt bona part; en zones residencials als afores de ciutats que tenen els centres plens d’habitatges buits… I ara volen ocupar-lo amb parcs solars per a benefici de les grans elèctriques.
Cert que hi ha iniciatives per contrarestar tot això, bones i ben orientades, però del tot insuficients i marginals.
Davant d’això, “Què hem de fer?” és la pregunta que urgentment i obligatòria han de respondre els poders econòmics i polítics. Però tal com van les coses, sembla que la seva resposta serà tardana i minsa.
I ho sembla, d’entrada, per la poca o nul·la resposta o reacció que hi ha hagut al moviment Per una Plana Viva. A la seva presentació no hi van assistir més de dos representants de consistoris i de moment no hi ha hagut reacció de cap ajuntament.
Mentrestant el temps corre, i corre en contra de tots.