Preguem perquè posi fi a les relacions que fan mal i traspassen límits no desitjats i cuidi aquells espais d’entesa i amistat

Aquest dimecres el programa d’EL 9 FM i EL 9 TV Discapaci… què? va tractar sobre l’amistat i el seu valor social. Entre els presentadors i presentadores alguns explicaven que tenien molts amics i amigues; uns altres, més selectius, deien que els podien comptar amb els dits de la mà. En el que sí que van coincidir tots i totes és que en algun moment o altre l’amistat els havia provocat algun desengany o decepció. El convidat del programa va ser Joan Laporta, el president electe del FC Barcelona, que va mostrar les seves dots socials i va assegurar que les amistats eren una part essencial de la seva vida, però que també n’havia perdut algunes per la seva posició i les seves opinions. Sovint, les amistats van i venen i responen als camins i als interessos que es van escollint. Jo ho comparo amb els rius. Quan neixen, és a dir, les primeres amistats, potser tenen poc contingut però tenen força i es desenvolupen amb dinamisme. A vegades, però, al cap de poc temps desapareixen per buscar altres recorreguts, a vegades soterrats. Més endavant, alguns d’aquests tornen a sortir a la llum i els pots tornar a retrobar i gaudir-los amb plenitud. O si no, descobrir-ne de nous que apareixen en moments més asserenats de la vida quan el curs de l’amistat ja porta una altra velocitat i té una altra dimensió. La setmana passada l’exrector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Joan Masnou va reunir a més de 60 persones que van escoltar la seva brillant lliçó de jubilació que portava per títol “Un viatge a la frontera”, on destacava la importància de saber conviure amb els inicis i els finals i facilitar la construcció híbrida dels oposats. Ho il·lustrava amb la imatge del deu romà Janus, que simbolitza la mirada tendra i compassiva cap al passat i la visió incerta del futur. Les fronteres ens ajuden a definir els límits i a respectar les singularitats, però també hi ha qui considera que són barreres a les relacions i als acords. El que està clar és que l’amistat igual que les fronteres i els rius només tenen sentit si es respecten i es tenen en compte les seves especificitats. Ara bé, què passa quan algú traspassa la frontera o aquell límit que es considera infranquejable? Aquesta setmana ho hem vist amb la lamentable intervenció del diputat de Vox al Parlament de Catalunya Alberto Tarradas en què va justificar els lamentables càntics “musulmà el que no boti” durant el partit d’Espanya-Egipte i va insinuar que deportarien la diputada d’ERC Najat Driouech. Joan Masnou ho explica molt bé: “La frontera no demana neutralitat sinó capacitat de reconciliació”, i espero que això sigui el que va provocar que hores després de la seva intervenció, el diputat ultradretà demanés disculpes. La neutralitat només val per a Suïssa i en alguns casos... vivim etapes en què la neutralitat no s’ha de confondre amb la passivitat i l’acceptació. El déu Janus és, segons la mitologia romana, el déu dels inicis, els finals i les transicions. Doncs preguem perquè posi fi a les relacions que fan mal i traspassen límits no desitjats i cuidi aquells espais d’entesa i d’amistat que com un riu cabalós transporten vida i sensibilitat. Amén.

Preguem perquè posi fi a les relacions que fan mal i traspassen límits no desitjats i cuidi aquells espais d’entesa i amistat

Que Janus faci la seva màgia