Camilo José Cela deia que quan un llibre no t’enganxa en les cinquanta primeres planes, deixa’l estar perquè hi ha moltes maneres de perdre el temps

Quan l’estiu ja s’ha instal·lat, hom acostuma a planificar diverses coses. És un època de l’any en què es fan activitats allunyades del què fer diari. Potser també hi ajuda el fet que, malgrat excepcions dissortadament més freqüents aquests darrers anys, el temps convida a sortir a fora, a treure’s roba i a deixar-se les manies i els maldecaps del dia a dia a casa. A part de dissenyar on es passaran les segurament merescudes vacances amb els amics i/o amb la família, aquesta època de l’any sembla que és bona, també, per llançar-se a la lectura més freqüent del que s’ha practicat en la resta de l’any. Per això, molta gent i en molts indrets es formula la típica pregunta “què ens recomanes per llegir?”. Respondre-la no és fàcil perquè el tipus de llibre que a mi m’agrada potser no és l’estil de llibre amb què més gaudeix o pot gaudir la persona que m’ha interpel·lat. Per tant, recomanar un llibre a algú no és fàcil, és una feina complicada i ingrata. Cal que el recomanador es posi en la pell del sol·licitant i que aconselli llegir un llibre, no en funció del que li ha agradat, sinó del que li pot agradar a l’altre. I això costa, costa molt! Si no, pot passar que aquell llibre recomanat potser és espès i hom no va més enllà de les primeres planes. Com deia el Nobel espanyol Camilo José Cela, quan un llibre no t’enganxa en les cinquanta primeres planes, deixa’l estar perquè hi ha moltes maneres de perdre el temps! A vegades quan un llibre ens ha agradat molt es nota perquè en parlem en qualsevol ocasió que tenim. Molts llibres es venen més en el boca-orella que en la publicitat oficial; més encara, hi ha llibres que no es col·loquen a cap lloc destacat de cap prestatgeria i que no és recomanat per la gent que es dedica a això per la ràdio o la televisió i, en canvi, té molt d’èxit entre els lectors. La qual cosa demostra que, malgrat que sí que molta gent llegeix aquells llibres més mediàtics, el nas dels lectors segueix ben afinat i no cal que un llibre sigui promocionat per tenir èxit entre ells. Així es diu que van triomfar, a l’inici, llibres com Els pilars de la terra de Ken Follet o L’ombra del vent de Carlos Ruiz Safont. És bo, a vegades, deixar-se recomanar pels llibreters, sobretot quan poden estar per tu. Després d’un interrogatori inicial sobre el tipus o estil que pot agradar-te, t’ofereixen diverses mostres palpables per triar i remenar. De seguida, hom comprova si és un llibreter que té per costum llegir el gènere abans de vendre’l o és un simple comercial. En el primer cas, és d’agrair i cal tenir en compte el seu saber perquè normalment l’encerta. Un altre mètode eficaç és visitar una biblioteca. Va bé anar-hi a qualsevol època de l’any. Quan fa fred a fora, s’hi està calent; i si la canícula ens visita, a les biblioteques s’hi està, com a mínim, fresquet! I escoltar el consell del bibliotecari o la bibliotecària també sempre és un valor afegit a tenir en compte! Les biblioteques són de molta utilitat, malgrat que no fa gaire algun imitador de guru pronosticava la seva desaparició. Són tan útils que fins i tot hi ha qui en va agafar la idea per crear les “biblioteques humanes”, en les quals s’hi consulten, en lloc de llibres, persones. Aquesta experiència va ser ideada per l’ONG Stop the Violence a Copenhaguen l’any 2000, en el Festival Roskilde, i tenia com a objectiu disminuir la discriminació entre els joves celebrant la diferència i promovent el diàleg, la tolerància i la comprensió entre les persones de diferents estils de vida, cultures o aprenentatge. En comptes de llibres s’hi cerca persones amb històries per explicar. I a fe de Déu que hi ha persones amb moltes vivències que si no s’expliquen es perdran. Estaria bé que, a banda de la cançó de l’estiu, també es promocionés i es fes una promoció de la lectura d’estiu allunyada de les grapes de les editorials. Com a espècie milloraríem!

Camilo José Cela deia que quan un llibre no t’enganxa en les cinquanta primeres planes, deixa’l estar perquè hi ha moltes maneres de perdre el temps

Què podem llegir?