Què se n’ha fet del futbol?
Ho sé, em fotu vell. I no sé si us passa als que esteu ja a un pas dels 60, com és el meu cas, o els heu passat, però cada vegada estic més nostàlgic. I aquesta nostàlgia em porta, per exemple, a recordar el que era el futbol quan era petit o quan vaig anar creixent. Un futbol gairebé sense televisió, per suposat sense xarxes i amb uns jugadors que, sento dir-ho, no tenien els fums que tenen ara alguns.
Tinc la sensació que ara ens l’han robat, el futbol. Us fixeu de què es parla? Sí, ja ho sé, Can Barça és un món a part i únic, pel bo i pel dolent però és que és massa!: Barçagate, Forensic… I si ho ampliem al món del futbol en general, que si el fair play financer, que si la intel·ligència artificial que et diu quin ha de ser l’equip d’aquest o l’altre equip, estadístiques i més estadístiques…
Estic molt a favor de l’evolució en tots els aspectes de la vida i el futbol no n’és una excepció. Estic content que els camps de futbol ja no semblin camps de patates, que els jugadors tinguin unes botes xulíssimes, que el VAR intenti que el futbol sigui més just (encara que moltes vegades sense massa èxit)… Està molt bé tot això.
Però, i el futbol? Què se n’ha fet, del futbol pur, del futbol dels nens al carrer, del futbol de poble… Ho sento, però jo el trobo a faltar. I em temo que ja no el recuperarem mai, el futbol. Ans al contrari, em fa por que anirem a pitjor. Àrbitres robot? Pilotes intel·ligents? Ai mama, jo ja no descarto res…