A mi m'agrada absolutament tot de les festes. La gent que ens reunim, les nadales, la coca, els turrons...

Dilluns al matí un company de feina deia en veu alta: “Ja està, hem anul·lat el dinar de Nadal”. Hores després s’anunciaven les restriccions. Amb això vull dir que no ens han agafat gaire desprevinguts. Les últimes setmanes l’esport nacional ha estat esquivar els positius i els confinaments que anaven caient al teu voltant com si això fos Hundir la flota. Hem fet veure que tot anava bé mentre les bombes s’acostaven –D3, D4, D5– i hem planificat àpats familiars, trobades amb els amics i fins i tot ens hem animat a comprar entrades per a la revetlla de Cap d’Any que detestem però que fa festa grossa. I tot això, exercint l’optimisme de la fe, que és de l’únic que ens queda. Ara als restauradors també els queden les gambes al congelador i als cinemes, les butaques buides, però, francament, o ho cancel·lava el govern o ho cancel·lava l’òmicron. Em sembla que hi ha set sales de teatre tancades per baixa dels actors. Les xifres de contagis diàries ens diuen que caurem com mosques, així que és qüestió de temps que la mala bèstia ens trobi arrecerats allà al D9, a l’escaire del tauler. Mentre ens toqui i no ens enfonsi… Si deixem al marge l’impacte que tindrà la nova onada en el tensionat sistema sanitari i també en moltes economies familiars i empresarials, per a molts ciutadans corrents el problema no són les restriccions, el problema és que és Nadal. I això vol dir trobades familiars, viatges, tradicions, àpats, nens de vacances. Hi ha un gruix de gent a qui no li fa ni fred ni calor perquè no tenen ni els lligams ni les ganes. Aquest és el vostre any, haters, gaudiu-lo. En famílies grans i ben avingudes, és una tortura. Fins i tot és difícil de resoldre logísticament: seleccionaran els pares quins fills descarten? Ens donarà punts que el Nadal passat ja ens quedéssim sols? Els parents que han creuat l’oceà tenen prioritat? Els que han passat la covid tenen butlla? I què fem amb els regals? A mi m’agrada absolutament tot, del xou de les festes. Estimo les persones que ens reunim. M’encanten les nadales i cantar-ne cridant i fent veus. M’agrada que cada any els àpats siguin iguals i que les sobretaules enllacin el dinar amb el sopar. Per suposat, la coca, els torrons i els tortells de reis. Adorem que els tiets i cosins es passin tantes hores a casa. I que els nets no vulguin marxar de cals avis. Pensarem sovint en els que ens falten. I farem plans per fer més coses junts. La covid dinamita de nou la nostra felicitat. Ens diuen que cal un esforç més. D’acord. Però ves que d’anar traient capes a la vida no ens quedem sense. Proposo deslocalitzar Nadal. Si Sant Jordi es va fer al juliol, per què no podem menjar galets i canelons a la primavera? A casa no en deixem passar ni una.

A mi m'agrada absolutament tot de les festes. La gent que ens reunim, les nadales, la coca, els turrons...

Queda desconvocat el Nadal