Necessitem cantar i ballar més per espantar els nostres mals o si més no, per aprendre a conviure-hi

Qui canta els seus mals espanta és una de tantes dites que formen part de la saviesa popular d’aquest país nostre. A Roda de Ter s’ha fet una adaptació lliure del clàssic per convertir-la en eslògan del nou festival de petit format de cantaautors i cantautores que s’estrena al municipi els propers 11, 12 i 13 de maig. Hi actuaran artistes com Roger Mas i Maria Rodés, per citar-ne només dos, o Guillem Ramisa, Guillem Roma, Roger Usart i Matthew McDaid, per citar-ne quatre més. I també Lu Rois i Marion Harper, per acabar-los de citar tots. Quan el tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter, Jaume Salés, em va explicar que tenia una idea encara embrionària però que li volia donar forma en un festival acústic de petit format en escenaris poc habituals i pròxim al públic amb cantautors i cantautores quilòmetre zero, vaig pensar que era una idea exquisida, però tenia els meus dubtes que pogués triomfar en un poble com Roda de Ter. Soc una dona amb molta fe i crec que serà bonic veure com el poble de Roda de Ter sap apreciar iniciatives com l’En Canta! Jo no us puc parlar de música, perquè no hi entenc. I prefereixo deixar-ho per als que realment en saben. Però us puc parlar del que la música pot arribar a esdevenir. A vegades encara penso en quan tenia aquell tap a l’estómac i aquell dolor, ara no recordo si a la dreta o a l’esquerra. Totes les analítiques i les proves sortien correctes. Entre que estàvem en plena explosió de les retallades i que la doctora ja no devia saber què més fer-me, es va asseure davant meu i em va dir: “Et receptaré antidepressius”. En un primer moment no ho vaig entendre. Però quan me’n vaig fer al càrrec, m’hi vaig negar en rodó. Als antidepressius i a la depressió, un d’aquests mals tan corrents d’aquesta societat occidental en què vivim, fruit que ho tenim tot, tot i tot i encara en volem més per omplir un buit immens. No vaig agafar la recepta dels antidepressius però alguna mesura havia de prendre. El cos és molt intel·ligent i arriba un moment que et diu “prou” i ja no et deixa caure més avall. I el cap comença a prendre decisions. Una d’aquestes decisions va ser canviar de dieta. Canviar de dieta és recomanable i necessari, tot i que l’efecte no és immediat. S’ha de tenir paciència, perseverança i perspectiva. Vaig deixar de beure llet de vaca i vaig començar a consumir música de qualitat i a llegir llibres de veritat. Ara que ho veig amb perspectiva, penso que la doctora tenia raó amb el diagnòstic, però continuo no estant d’acord amb la recepta. Si hagués agafat els antidepressius, potser hauria controlat la depressió però molt possiblement m’hauria convertit en una addicta a les pastilles. Com tantes i tantes dones infelices d’aquesta societat en què vivim, plenes de pors i de culpa. Homes infeliços segur que també n’hi ha, però aquest vessant el conec menys. La bona música i els bons llibres em van donar l’aliment necessari per tornar a creure i em vaig revifar com un pardal. Necessitem cantar i ballar més per espantar els nostres mals o si més no, per aprendre a conviure-hi. La saviesa popular és molt sàvia. Tornem-la a escoltar. I posats a fer, si decidiu fer un canvi de dieta, recordeu a introduir-hi l’empatia. Que no és altra cosa que la facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona. És a dir, que si a Roda de Ter s’organitza un festival exquisit, encara que pot no agradar-nos la música que s’hi programa o que directament no ens agradi la música, estaria molt bé que estiguéssim molt orgullosos d’iniciatives d’aquest calibre. Per posar un exemple molt fàcil, a mi no m’agrada el futbol, però quan miro els meus fills com hi juguen intento gaudir-ho al màxim. Per ells. I per mi. M’esforço per valorar el que fan els altres. I ho aconsegueixo. És clar que és un exercici que s’ha d’anar practicant. A la primera, no surt sempre. Ara veig que està plovent força i tinc els llençols estesos a fora el balcó. Potser m’hauré de comprar una assecadora. Intenteu ser feliços. Que tampoc surt a la primera.

Necessitem cantar i ballar més per espantar els nostres mals o si més no, per aprendre a conviure-hi

Qui En Canta els seus mals espanta