Al meu poble van votar Vox 13 persones de 698 electors. És un ínfim 2%, molt per sota del 10% que ha sortit a Espanya. Els experts veuen aquests 700.000 vots com una minúcia en termes polítics; jo ho trobo desorbitat

En aquestes eleccions generals a molts ciutadans catalans i espanyols els deu haver passat el mateix que vam sentir molts osonencs en les eleccions municipals del 2007. Una barreja de por, ràbia i vergonya aliena. Llavors Plataforma per Catalunya era un partit que ja tenia un peu a l’Ajuntament de Vic amb un regidor i amenaçava perillosament de ficar-hi l’altre. Recordo la meva incredulitat i desesperació quan amistats properes confessaven a cara descoberta que votarien el partit de Josep Anglada. Era l’època en què la immigració a la comarca es duplicava cada pocs anys i els falsos rumors d’ajudes regalades corrien com la pólvora. Les solucions fàcils i demagògiques donaven una resposta màgica a tots els problemes de convivència. Van treure quatre regidors. Em recordo caminant per Vic un dissabte d’aquells on només veus gent neta i noble, culta, rica, desvetllada i feliç, preguntant-me: “Qui són? Però qui són els xenòfobs?”. Diumenge no vaig poder evitar de fer el mateix: qui deu haver votat Vox al meu poble? 13 persones de 698 electors. És un ínfim 2%, molt per sota del 10% que ha sortit a Espanya. Els experts veuen aquests 700.000 vots com una minúcia en termes polítics; jo ho trobo desorbitat. Potser és veritat que ha guanyat terreny per una estratègia partidista, per les ganes d’apujar el share, per incredulitat o frivolitat, però també, no ens enganyem, pel pòsit feixista que existeix en una part de la població. Una s’imaginava que la millora de la qualitat de vida, del nivell educatiu, dels serveis, de la convivència, és a dir, que el que anomenem progrés sumat al pas del temps sumat amb l’aspiració de fer una societat més justa –que jo creia genuïna i universal– acabarien eliminant de forma natural els anticossos. Però no. Les baixes passions, la por, la intolerància, la manca d’empatia, l’adoració del passat, la doctrina del més fort i el classisme són un àcid més corrosiu. Si alguna cosa ens ha deixat la PxC és una lliçó. La solució no va ser que els altres partits s’acostessin als seus postulats, sinó tot el contrari: cordó sanitari implacable i més recursos per a la gestió de la immigració. El programa de Vox indica on cal posar tots els esforços, però per fer justament l’oposat del que diuen, ja sigui respecte al desencaix Catalunya-Espanya, la violència de gènere o la memòria històrica. La gestió immediata i competent dels problemes que ells pretenen resoldre a cop de prohibició –cosa que només serviria per atiar-los– és l’únic camí per desactivar l’extrema dreta. Invertim-hi el que calgui: ens ho juguem tot.

Al meu poble van votar Vox 13 persones de 698 electors. És un ínfim 2%, molt per sota del 10% que ha sortit a Espanya. Els experts veuen aquests 700.000 vots com una minúcia en termes polítics; jo ho trobo desorbitat

Qui és el fatxa?