La Pilarín sap que la mort no és com un punt i final, sinó només com un punt i a part. És com una porta, també pintada de flors, que s’obre, i darrera de la qual hi ha el bon Déu que ja haurà abraçat la Maria Sala

Aquestes són les paraules que el Sr. Jaume Vidal posava al facebook de l’amiga Pilarín Bayés, al costat de la fotografia d’aquesta gran ninotaire, dibuixant una garlanda de flors a la tapa del taüt de la seva filla Maria. I sí, és veritat. La Pilarín, amb el cor esquinçat, sí, però alhora plena de fe en Jesús Ressuscitat, pintava una garlanda al taüt de la seva filla, “perquè marxi envoltada plena de flors”. És l’art, la sensibilitat i la fe de la Pilarín, que converteix les llàgrimes en espurnes que donen consol.

Quina meravella els dibuixos de la Pilarín i el seu “gest, tan bonic enmig de tant dolor”, com deia una altra persona, Marta RS, al facebook de la Pilarín, per donar-li el condol. 

I encara una tercera frase, de Lourdes Bartrolí, al facebook de la Pilarín, que m’ha impressionat “Un gest com aquest, només el pot fer una dona des d’un cor seré i ple d’amor. Maria vola ben alt envoltada pel perfum de les teves flors i l’escalf del vostra amor”.

La mort d’una filla esquinça el cor d’una mare. I és així com deu trobar-se la Pilarín. I amb tot, perquè ella creu en la resurrecció dels morts, la Pilarín ha envoltat de flors el taüt de la seva filla, com va fer, fa uns anys, amb el taüt del seu espòs.

La Pilarín sap que la mort no és com un punt i final, sinó només com un punt i a part. És com una porta, també pintada de flors, que s’obre, i darrera de la qual hi ha el bon Déu que ja haurà abraçat la Maria Sala.

A l’entrevista que fa uns mesos TV3 va fer a la Pilarín, aquesta gran ninotaire deia, recordant els fills i els néts, que el més important a la vida és saber que “Déu creu en nosaltres”. I és que Déu “és un bon home”, hi afegia, plena de tendresa, la Pilarín.

La garlanda que la Pilarín ha pintat al taüt de la seva filla, és un cant d’esperança que “només el pot fer una dona des d’un cor seré i ple d’amor”. I també ple de fe.

Mentre vivim en un món envoltat del sense sentit i de la negació del més enllà, el dibuix de la Pilarín ens parla de transcendència, d’unes flors que ens parles de vida i de plenitud. 

Com deia el teòleg Sören Kierkegaad, “només la fe proporciona a l’home el valor i l’audàcia necessàries per mirar la mort de cara”. I també la fe, ha fet que la Pilarín pintés el taüt de la seva filla, tot sabent que la mort no té l’última paraula.

Les flors blanques, tan maques, (amb l’heura verda), que la Pilarín ha pintat i que acompanyaran la seva filla en el seu camí cap a Déu, converteixen “les llàgrimes en espurnes que donen consol”. I com que el Déu de Jesús no és un Déu de morts sinó de vius, (Lc 20:38), la Pilarín, tot pintant la tapa del taüt de la seva filla, ens mostra la fe en el Senyor Ressuscitat, tot creient que la Maria viurà per sempre en la plenitud de l’amor de Déu.