Quins pebrots!
Estic segur que ho heu endevinat: el títol que havia pensat era un altre: quins c…..s, però he prioritzat la publicació de l’article per davant dels meus impulsos més primaris.
Em vaig quedar glaçat mentre escoltava la portaveu del govern explicant el Pla de Serveis Ferroviaris 2030-2040, obviant que encara avui hi ha més de 170 punts amb reducció de velocitat a Rodalies i Regionals de Catalunya que afecten uns 130 quilòmetres de via. Quina barra posar-se a descriure un futur idíl·lic, recordeu el país d’Alícia del darrer article?, quan l’avui, el nostre dia a dia, és un desgavell.
Atrevim-nos a analitzar com seria aquest demà, anys 2027 i 2028, que sembla descrit per Lewis Carroll ressuscitat:
1. Perllongament de l’R1 fins a Cerdanyola Universitat, és a dir que en alguna de les estacions de Barcelona del recorregut actual el comboi canviaria de direcció per anar cap al Vallès Occidental. Això implica que als quasi 45 minuts del primer tram de viatge sortint de Mataró, si el lloc escollit fos Plaça Catalunya, si n’hi sumarien uns 35 més. Cal tenir en compte que aquesta possibilitat ara ja existeix combinant Renfe/Adif –fins a Plaça Catalunya– i Ferrocarrils de la Generalitat, i tampoc s’ha d’oblidar que també hi ha una línia de bus, gestionada per Moventis, que fa el recorregut Mataró-Bellaterra en menys de 55 minuts. D’això se’n diu tenir visió de conjunt.
2. Nous serveis semidirectes a l’R2, és a dir sense aturades entre dos punts, i millores als Regionals del sud… Tornem a fer volar coloms, ja que actualment no hi ha ni una línia, ni les esmentades ni les altres, que vagi a l’hora.
3. Millores de fiabilitat i temps de viatge a l’R3. Aquesta proposta fa mèrits per ser qualificada com un insult a la intel·ligència, i si no que ho preguntin a la gent d’Osona, que a hores d’ara no saben quan l’R3 recuperarà l’antiga normalitat que no era precisament per tirar coets… se n’enfoten, oi?
I de la línia orbital –R9–, també coneguda com el quart cinturó ferroviari, aquella que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat va acordar formalment impulsar però sense cap compromís pressupostari per part del Ministeri de Transports? Doncs pràcticament res de res, bé, diguem-ho tot… es planteja posar en servei el tram entre Terrassa i Granollers, del total que va des de Mataró fins a Vilanova i la Geltrú, això sí en un termini tan ampli com indefinit de 14 anys, perquè va des d’avui fins al 2040.
Suposo que el govern i els que li donen suport, aquells que ara s’adonen que darrere del volem Catalunya lliure de peatges ha arribat el col·lapse de l’AP-7, pensen que els catalans bevem a galet en tant que ens la foten pel broc gros sense immutar-se. S’han de tenir moltes penques per anunciar a bombo i plateret el Pla de Serveis Ferroviaris 2030-2040 quan avui Rodalies va, en el millor dels casos, amb una sabata i una espardenya, però aquesta és la diferència entre anar amb cotxe oficial i ser usuari, per necessitat, de Renfe/Adif. Tindrem memòria a l’hora de passar comptes?