Quotidianitat
Les ciutats no les fan les pedres, sinó les persones que hi viuen. El reportatge dels 25 anys de la mort de Jaume Serinanell, mossèn Passi-ho bé, m’ha portat a recuperar un llibre que només alguns afortunats tindran la sort de tenir a casa seva: Rebotiga d’il·lustres. Es tracta d’un recull de 30 perfils de personatges populars d’Osona i el Ripollès elaborats pels periodistes Toni Coromina i Albert Om, que es va regalar amb EL 9 NOU el dia de Sant Jordi de 1989.
Hi apareixen persones que Coromina definia com a “gent normal i corrent, molt lluny de l’adotzenament o la vanitat, lluny de la supèrbia dels qui es creuen semidéus o quelcom que s’hi assembli”. És aquí on hi trobem, amb el seu bigoti i llargues patilles, Jaume Guix, actor de teatre, repartidor i vigilant d’aparcaments a Vic; Juan Cámara, venedor de l’ONCE a la cantonada del carrer Estret amb el seu característic crit “para hoy, que me voy”; el conserge de l’Institut de Vic Francesc Quico Cirera, que deien que manava més que el director; Antoni Cortés, Topi Petit, el conserge d’Arts i Oficis que anava per a director de cinema, o en Pitu de l’Snack, que va convertir un bar en una institució a la ciutat.
Enfront de la supèrbia que triomfa avui en dia, tots ells destacaven per la seva humana quotidianitat. Personatges que, sense saber-ho ni sortir mai als titulars, teixeixen les ciutats i els imprimeixen caràcter. Si podeu, recupereu les seves històries.