R3 i l’estació ferroviària Olot/Torelló
L’Oficina Tècnica de l’R3 impulsada per Creacció ha presentat una proposta per millorar la línia fins a la Tor de Querol. També planteja que l’R3 pugui donar servei a la Garrotxa mitjançant una estació ferroviària intermodal a Torelló. S’ha de felicitar els tècnics autors de l’estudi. Es pot dir que és la primera vegada que es presenta un estudi tècnic tan complet de com millorar aquest corredor ferroviari, que no hem d’oblidar és internacional. L’R3 és la part catalana del ferrocarril que connecta Barcelona amb París per Puigcerdà /la Tor de Querol, dissortadament mal explotat. L’estudi és un treball ben fet que ha volgut escoltar a totes les persones i institucions preocupades per aquest ferrocarril, això ha portat que els consells comarcals d’Osona, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya aprovessin mocions donant suport a la proposta.
Va ser un encert convidar a participar-hi el secretari general del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). Es va veure obligat a anar més enllà de les paraules protocol·làries tot anunciant l’inici dels tràmits del tram la Garriga-Centelles, desaparegut dels plans del Ministeri. L’estudi aposta per reduir els temps del trajecte i augmentar la fiabilitat. Té propostes innovadores com la connexió ferroviària Ripoll-Puigcerdà mitjançant trens de menys capacitat. En aquest tram el ferrocarril és més competitiu que la carretera. Si alguna cosa es va trobar a faltar, va ser de com afectaria el desdoblament al trànsit de la C-17.
La importància del ferrocarril ja la va avançar, a finals del segle passat, el president de la SNCF, els ferrocarrils francesos, tot dient: “ El ferrocarril serà el mitjà de transport del segle XXI si és capaç de sobreviure al segle XX”. A Espanya el ferrocarril no ha estat un mitjà per millorar la mobilitat de tothom, ha estat un artefacte polític en mans tant del PSOE com del PP. Aquestes polítiques han portat a tenir trens AVE sense viatgers, mentre el servei de Rodalies no aixeca el cap. L’R3 ho pateix contínuament amb una cadena d’accidents que fins i tot han obligat a intervenir els Bombers per rescatar els viatgers .
No obstant això, tots els pronunciaments favorables per l’acte, hi ha quelcom que ens va inquietar. A un dels ponents se li va escapar la frase que “la doble via fins a Torelló no és prioritària, altra feina tenim”. Ens volia dir que només preocupa Vic i que més enllà ja us ho fareu? La intermodalitat de l’estació de Torelló té per objectiu donar servei ferroviari al voltant de 200.000 persones d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa. Si encara continua l’esperit històric egocèntric de Vic (Toses/Cadí), hem d’esperar que no, l’aposta de l’estudi decau en dir-nos que només es va assistir a un acte per la promoció de la capital d’Osona.
Sigui com sigui, no cal esperar que la doble via arribi a Torelló. Inspirant-se en la llei de Say, “tota oferta crea la seva pròpia demanda”, i sumant-se a la lluita contra el canvi climàtic amb la seva aposta pel ferrocarril, s’hauria de crear ja ara un servei de bus llançadora entre Olot i Torelló. Amb una propaganda potent aniria creant una dinàmica de reivindicació popular que portaria que el desdoblament ferroviari fins a l’estació intermodal de Torelló no tingués aturador .