| 19:15
Opinió

Cal entendre que el més important per a les persones que pateixen algun tipus de deteriorament cognitiu és que se sentin a gust amb nosaltres

Reaccionar amb amabilitat

Des d’Afmado (associació de familiars de malalts d’Alzheimer d’Osona) continuem aquest nou any 2022 compartint pautes sobre la millor manera de relacionar-nos amb la gent que pateix algun tipus de demència o deteriorament cognitiu (base per aconseguir esdevenir una societat amiga de la demència). Vam publicar anteriorment “Parlar d’una forma clara i senzilla”, “Tractar amb dignitat”,“ Incloure a les converses”, i aquest mes hi afegim “Reaccionar amb amabilitat quan es dirigeixen a nosaltres”.

Sovint, les persones desorientades es poden adreçar cap a nosaltres com si ens coneguessin. És possible que els recordem a algú que coneixen o, simplement, els ha vingut ganes de xerrar amb nosaltres. En aquestes situacions és molt important respondre amb un somriure i reaccionar de forma amable.

Davant d’un món (el seu) que cada dia es torna mes confós, amb tota l’angoixa que podem entendre que sentiríem en el seu lloc, nosaltres sí que podem ajudar. Reaccionant de forma amable i positiva els fem sentir acceptats i segurs. Recordem que les paraules emprades no són importants, sinó l’emoció que transmetem. No importa qui es pensa que soc jo, el que és important és que mentre es relaciona amb mi se sent escoltat, acceptat i formant part d’una comunitat. En aquestes situacions és molt útil emprar la tècnica de la validació, que implica fer-los sentir reconeguts en el seu món. Validar les seves emocions, sense negar el que ens expliquen que senten o pensen, els fa sentir que no estan sols, i que tenen dret a sentir-se com se senten.

Cal entendre que el més important no és que ens reconeguin a nosaltres, sinó que se sentin a gust amb nosaltres. La majoria de persones, però, creuen erròniament que portar-los a la realitat i dir-los qui som (en cas que ens confonguin) els pot ajudar d’alguna manera, com si cada vegada que aconseguim que ens reconeguin allunyéssim una mica la seva malaltia. Això, però, no és res més que una forma de no voler veure o acceptar el que provoca aquesta malaltia en el seu cervell. Majoritàriament, els intents de portar-los a la nostra realitat (que no és la seva la majoria de vegades) els acaba creant confusió i patiment, en adonar-se que no els entenem. És millor deixar-los fluir i fluir amb ells.

Hem de prioritzar que, després de la nostra conversa, se sentin com un membre més de la societat, que han interactuat amb altres persones i s’han sentit compreses i incloses. No recordaran el contingut de les converses, ni potser amb qui han estat xerrant, però el que segur que els quedarà és el sentiment d’haver estat a gust. I aquesta emoció els ajudarà a estar més relaxats i tranquils.
Recordem, nosaltres que podem, que la demència és la malaltia del cervell que es tracta amb el cor!

Més informació a Afmado.com